Escalant i la tempesta aguaitant.

Primer cap de setmana de setembre i primers dies de canvi: ruixats, tempestes, vent i davallada important de la temperatura. S'acosta l'inici de la temporada. I amb aquest panorama es raconers Coyote i Pmmp no tenen altre idea que anar a explorar una aresta del Puig de Galatzó.

Tota la nit ha estat ploguent i en arribar a la Font des Pi encara cauen les gotes de les fulles dels arbres. Tot i està xop i no hi ha cap esperança d'escalar. El dia a més no està gens clar, però en arribar al Coll des Carniceret veim que sa roca s'està eixugant a les parts altes.

Coyote estudiant la pujada.

Cap a la resta de la serra segueix ben negre mentre enfilam tot dret cap el Pas de s'Encletxa que superam gràcies al càrritx i els boixos ja que la roca està humida. Seguim pujant i un poc més amunt arribam a la base de l'esperó final per on teniem intenció de pujar.

Primer inconvenient des dia: m'he deixat l'arnés i me n'he de fer un "de fortuna" amb una cinta així que aquest pic ferà l'escalada de primer el Coyote. Escalada senzilla però sobre roca descomposta. "Penurias que nos gusta pasar". Seguros precaris en tot moment i pasos en ahderència sobre roca humida i amb fang i per acabar es marca un "passet" final de IV+ enlloc de cercar la canal més senzilla.

Començant l'escalada.

Arribant al pas clau.

Mentre l'assegur mir com per darrera el "marron" s'acosta. a correcuita. No està es temps per adormir-se però he de mirar bé on pos peus i mans per no quedar-me amb les preses. El passet final es fa feixuc amb el pes que duc i pas un fum per treure el clau que havia posat el Coyote.

El ruixat s'acostava.

El meu torn a l'escalada.

En arribar adalt tenim ja la tempesta a tocar del Coll des Carniceret. "Vamonos cagando leches" li dic, mentre sentim el primer tro. Recollim tot el material a correcuita i feim em tram final de cresta fins el cim del Galatzó. No mos aturam per res ni per fer foto. Els llamps comencen a caure aprop i hi ha que baixar a tota metxa.

Arribant adalt del Galatzó.

Al cim ja teniem la tempesta a damunt.

Comença a bufar un fort vent i en arribar més o manco a l'alçada de la base de l'Agulla Forcada ja anam xops però ja no es senten trons i el pitjor ha passat. Adelantam un parell de guiris als que també ha sorpres el ruixat pujant i arribam novament al a Font des Pi com si haguessim sortit de la dutxa.