|
Camp del Poll i Puig del Corb
|
|
Des de Cova dels Romans |
|
Baixant pel Comellar de les Roses |
Desprès d’una llarga i entretinguda
aproximació som al començament del Comellar de Les Roses just darrera la
tanca del Camp del Poll i amb el penyal del Puig del Corb a la
dreta. En Bergant saps que s’atraca el final del curs i no vol deixar
assignatures penjades. Avui toca localitzar La Punta Blanca sota la seva
direcció i, per enllepolir-nos una micona, ens convida a començar a pujar cap a
la collada darrera el putxet fins assolir una terrassa que, estreta i vertiginosa,
en mena fins a la Cova dels Romans, una cova d’enterrament feta servir
per els antics pobladors de la contrada. Amb la ajut de la topografia de J.A.
ENCINAS assolim la primera cambra funerària i intuïm la continuació cap al
interior de la muntanya.
|
Als peus del Puig del Corb i la Cova dels Romans |
|
Cami de la Punta Blanca |
|
PMMP al Pas de N'Alló |
Desprès de desgrimpar en dirigim cap al Pas de N’ Allò en el que l’únic que te dallonses de iniciar la travessia es el inesgotable PMMP que fa una exhibició entre les exclamacions porugues de la concurrència. Altre dia i amb millor públic ho culminarà. Segur.
|
Raconers al Raconet |
A continuació baixem cap el centre del comellar per mantenir-nos a veïnat del torrentó que baixa cap el Racó den Martorell. Les pluges de maig han deixat un filet d’aigua que baixa omplint gorgs i refrescant la pell castigada per el sol i el vent de llevant. Un petit racó de oculta bellesa ens captiva per uns minuts. Anem baixant per terreny cada vegada més esmicolat fins deixar enrere i a l’esquerra Punta Beca, ara tombem cap a l’esquerra en direcció a la mar fins localitzar unes restes de camí que seguim fins que desapareixen en un observatori sobre Punta Beca i, ara si, La Punta Blanca. Bergat lidera el escamot que baixa per les pedres albes que li donen nom fins arribar al extrem. Allà mira a un costat, a l’altra i s’allarga per gaudir del gust del triomf.
|
Punta Beca des de La Punta Blanca |
|
La Punta Blanca amb La Punta de La Sal en segon terme |
|
Cala dels Porcs i Peninsula del Castell del Rei |
|
Ses Repisses |
|
Gironella des de Puig del Corb |
|
Gironella |
|
Font de la Mare de Dèu |
Dinar
amb vistes i ara toca localitzar la Font de l’Heura, res més que un
conjunt de degotissos que suen aigua en les tòrrides jornades d’estiu. De nou Bergant, amb la col·laboració de El
Coyote, ens porten al peu dels cingles del Puig sobre el que es situa la Caseta
del Milicians. Allà ens menen per un inversemblant i prodigiós recorregut
que transita per les cartel·la que corren als seus peus, amb l’abisme a un
costat. Exposat però segur amb esment i seny, aquest senderoi ens permet gaudir
del espectacle del Cingles d’Ariant en tot el seu esplendor.
|
A la Cova dels Romans |
|
A la Cova dels Romans |
|
Pa de Figa de Gironella |
Arribats
als voltants del Pas de N’Allò, PMMP no pot més i s’inventa un pas amb
tal grau de dificultat que ni els mès eixerits escaladors es decideixen a
seguir-lo. Quedem citats al Puig del Corb. A empentes i mastegant fesols
arribem al seu cim per admirar lo que
ens han dit que es una de les millors panoràmiques de Tramuntana. Una puta
mentida, ja vos ho puc dir a l’avançada. Fotuts mentiders, enganyapastors,
buida butxaques !
ES LA MLLOR VISTA DE TOTA TRAMUNTANA.
Amb
ells ulls plens encara de color i contrast i amb el cos refrescat amb l’aigua
de la Font de la Mare de Déu el camí fins el Coll d’Ariant i Son
Grua fins i tot es fa fàcil i sense esforç, tot intentant registrar en el
disc dur cada detall d’aquesta, i ja hi van moltes, jornada per recordar.
2 comentarios:
Una gràn crònica com sempre Xisco.
Sobre es "pas inventat" va ser idea d'en Bergant. El que passa es que d'es d'abaix semblava més fàcil del que realment va ser. Probablement hauriem pogut pujar per allà assegurant amb però pensant una mica amb es grup va ser el millor. Hauríem perdut molt de temps i a no gaire teniem sa pujada "normal".
Salut!
Preciosas fotografías, cada vez te superas más.
Publicar un comentario