domingo, 16 de noviembre de 2014

Sa Tossa Corba

Un mati fresc de tardor ens agrupa a la zona recreativa dels Pixarells per començar a trescar en direcció nord cap a Sa Cova de Menut i el seu bosc. Tot seguint ens dirigim cap al Clot des Cirerer descendint per una canal ben aparent. Un bosc de pins mesclat amb càrritx banyat per els intermitents ruixats ens acompanyarà en el caminar anant de fita a fita. Ben aviat les fites tenen al cap cucurull restes de test que son l’origen del topònim amb el que son conegudes aquestes ombries terres; Sa Terra de Ses Olles. Arribats a un paret de partió ens dirigim cap a la caseta de caçadors dels Pins Escapçats tot progressant i resseguint una tanca metàl·lica. Al final un trio de xiprers ens dona pas a un comellar que desemboca en el Torrent de Binifaldó. Ara toca anar per la seva llera banyada i relliscosa amb seny de bístia vella per no fer malbé turmells i cames. El cel s’agrisa i els déus de la pluja compareixen. Ens refugiem sota una protectora alzina per fer passar l’arruixada i fer reserva de forces esmorteint el talent amb delit. El cel clareja i just al davant Sebastià destria unes restes de marge o camí que son en la bona direcció. Sortim, idò, en direcció nord cap a un collet. El càrritx banya les cames. En un dir Jesús arribem a la pareteta que tanca la collada. En la dolina del darrera agafem cap a l’esquerra en direcció nordoest. Arribats a la primera balconada veiem la nostra destinació. El porxo amb la teulada passada per ull que es a la ribera dreta del Torrent de Alqueda. Ara es tracta d’anar progressant en aquella direcció perdent alçada per un caos de pedra, dolines i ullastres. De forma inversemblant anem trobant restes d’indústria carbonera molt evidents; sitges, barraques, paredats, ... testimoni de la necessitat suprema que obligava a cercar-ne el cuinat allà a on es pogués en temps no massa llunyans.
Sestadors de Sa Rota de S'Estret
 Una sortida raconera no ho seria sense la habitual etapa de dispersió. Com el poeta Joaquim Ruyra digué Tot seguit ens escampàrem alegrois per la muntanyola“. Si ho diu el que Salvador Espriu va considerar com “Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut” que voleu que afegeixi un cronista de tot a un euro ! El resultat es que cadascú parteix per un vent. El que subscriu recorda una paret a ma esquerra  i va en demanda de ella per arribar en un descens ple de dificultats a Sa Rota de S’Estret. Un parell de esclata-sangs trobats davall d’unes mates conforten les ferides que argelagues, càrritx, coixinets de monja i altres plantes dissenyades per el Marques de Sade ens han regalat. Som arribats al Torrent de Alqueda. Si seguim en direcció cap a l’esquerra arribarem al entreforc que uneix les aigües del Torrent de Binifaldo i les d’Alqueda. És tracta d’un d’aquest racons que ja fa molts d’anys encalça’m animadament. Poca cosa per a molts, una alenada de frescor per les nostres animes.
Pou de Sa Rota de S'Estret
A veïnat del porxo esbucat descansem una estona; uns aprofiten per visitar un agre d’esclatasangs proper, aquells es fan un bon gaiato de olivera i aquests parlem de properes sortides...
En tornar a caminar sortim per el portell que s’obre a pocs metres del porxo en direcció a la collada situada a la dreta. Hi ha un vell camí que ens porta a una collada. A pocs metres, a la dreta, en Correcamins fa una descoberta fenomenal. Un pou excavat en la roca, ple d’aigua, amb les falgueres tocant la làmina aquàtica i amb un fondària de més de metre i mig. Una petita obra mestre que captiva la imaginació.  A la collada un altre portell darrera el qual girem a la dreta cap a un camí excepcional. El seguim just per damunt des Racó des Mateus,   abastant tota l’amplada del Clot d’Almadra i ses cases de Sa Plana. En un punt el camí va a pegar a uns sestadors i continuant una micona arribem a una bassa de magnifica factura. El camí s’esvaeix i just queda anar enllaçant una marjada amb una altre fins pegar a un camí de pocs més de un metre d’amplada que va pujant fent voltes fins desembocar en una ample pista. Ara sortim cap a la esquerra, seguint la pista per uns centenars de metres per arribar a un ample portell. A poques passes un estret camí empedrat surt a la dreta. Si el seguim arribarem en pocs minuts a un porxo i sestadors sense teulada a on un portell s’obre sobre les marjades de S’Hort de Sa Plana. Uns pocs fruiters escampats ací i allà (pereres, pomeres, cirerers, figueres, ...) acompanyen a tres gegantins castanyers que donen ombra a la mina que alberga al final del túnel el ullal a on l’aigua clara i cristal·lina exsuda de la pedra.  
Bassa des Sementer de Mossa
Protegits per les fulles del castanyers dinem asseguts a un pedrís veïnat de la Font. El terra esta entapissat dels peluts i punxats fruits dels arbres. Bon dinar compartit i millor companyia. Com sempre, com mai.
Hora de partir. Sense perdre alçada ens dirigim cap a un portell situat a l’esquerra dels castanyers. Aquest portalet s’obre a la llera el Torrent que baixa cap a les cases. Hem de intentar no perdre alçada i anar cercant el millor camí enmig de argelagues, pins esbucats i marges derruïts. Aquest terreny per damunt Sa Rota den Jordi es perdedor i cal anar tira, tira fins arribar a una paret de partió que separa Mossa de Sa Plana. A pocs metres una pista s’obre enmig de les alzines que conformen el Bosc des Pi de Sa Biga. Els cingles de les primeres parets del Puig Roig s’alcen a la esquerra.
Clot d'Almadra
Una figura destaca ben aviat, a la dreta. El majestuós Pi de Sa Biga s’alça solitari a pocs metres. Els seus més de 30 metres empetiteixen les nostres figures. Fins a sis persones per abraçar aquesta meravella hem de menester. Es conserva prou be per tenir més de 150 anys. Es una sensació estranya estar a l’ombra d’un esser viu que va néixer quan Abraham Lincoln era president dels Estats Units, en plena guerra civil, a Espanya regnava Isabell II (la “chata”, li deien), Canovas governava i Escorca tenia un cens de 299 habitants, dels quals sols 9 (els més benestants) tenien dret a vot. Cap dona, per cert.




S'Hort de Sa Plana
Sa Font de S'Hort de Sa Plana




Sa Coma de Mossa

Es Puig Major 


Es Pi de Sa Biga
De forma discreta baixem cap a Sa Coma de Mossa i cames ajudeu-me, superem la llera del Torrent i iniciem la travessia del massís de Sa Tossa Corba. Es tracta de un conjunt de dolines enllaçades que van ascendint de mica en mica i ens obliguen a botar amunt i avall superant encletxes, cruis, xaps, feses i altres formacions rocoses en direcció cap al collet a on al mati ens hem sortit del Torrent de Binifaldó. A prop de Sa Costa un engolidor amb fam esta a punt de empassar-se a un raconer sense avisar. Esglai, acollonament i sort de tòrax ample i càrritx a ma. Una estona més tard la maquineta den Correcamins ens certificarà que som a punt de tancar el cercle iniciat al mati. El Puig Major esta obscurit per núvols de pluja mentre el Puig Roig brilla amb les darreres llum de la tarda. Dia de contrastos per tenir el ulls badats.
Retorn cap els cotxes per el camí del mati amb una aturada a les roques al costat de la Cova de Menut per tal de que uns entusiastes del Boulder ens deixin bocabadats amb les seves habilitats. Gracies companys !
Sa Tossa Corba

Descans al Coll de Sa Batalla en companyia dels germans de DobleVuit per fer moure la sense os superior i escalfar els cors i les panxes. Rialles i contarelles a tort i dret.