NAS DES DIMONI

Cim del Puig d´en Grau. Darrera el Caragoler, el nas des Dimoni i al fons el Tomir Passet d´entrada a la cresta.
Part superior del nas des Dimoni.

Collet que separa l´esperó i el puig. Al fons Massanella i Galileu.

Vista des del coll de sa Batalla. Pareix imposible!!!

Seguint amb la linia habitual, els raconers Guapeton i Bergant hem fet de les "nostres".

Avui matí hem fet una sortida a un lloc d´aquests que se te queden sempre en el quadern de deures pendents.

Les previsions de la meteo són dolentes; ja veurem que passa...

Hem fet una ullada als mapes topogràfics, veient que hi havia una posibilitat de pujar al puig Caragoler des Guix, per la cara nord, i passant per l´esperó del nas des dimoni. Però, una vegada deixat el cotxo al coll de sa Batalla, i mirant per amunt cap a la posible via, nos tornam una mica defraudats, perquè lo que es veu es molt vertical. Volem pujar per l´esquerra de l´esperó, ho intentarem, ens aproximarem, i ja veurem que passa. Si ho veim xungo ho intentaríem per la dreta de l´esperó, que no pareix tan inclinat.

Idò, per amunt, començam a caminar cap a Comafreda, i en el moment que veim l´esperó del nas des dimoni, sobre la nostra vertical, deixam el camí i a la mala tot dret. Al principi un poc brut, però hem passat per llocs pitjors. I a mida que anam pujant veim la gran paret que ens fa de fita. A la pujada hem trobat un camí esvaït per la vegetació que es perd, i més tard un senderó. Quan arribam a l´esperó, pujam per l´esquerra i poc després s´acaba el bosc. Veim que la pujada es fa ben factible i anam fent per la linia lògica sense cap problema i sense perill. I així arribam al collet que separa el nas des dimoni amb el puig caragoler, unit per una paret de marge! Ho hem aconseguit. Des de la carretera pareix imposible, pareix una locura, i ha estat més fàcil de lo que pensavem.

El cel s´embruta, cauen algunes gotes mal contades, pero no es un lloc per fer es "pardal". Hem de seguir. Ara la idea es pujar a la cresta del Caragoler. Des del collet seguim en direcció llevant, per terreny vertical, pero fàcil, fins que trobam el pas corresponent. Es tracta d´un petit escaló, i entre dues penyes entram a la cresta.

Es sent d´enfora tronar, i ens trobam a terreny estimat pels llamps. Per lo que pugui ésser, no perdem gens de temps, no feim cim al Caragoler, i anam baixant cap al puig d´en Grau. Aqui feim cim, fotos, i per avall, per la cara nord d´en Grau, cap a la zona del pas de n´Arbona, pero noltros feim la baixada més directa perquè comença a ploure.

En arribar al camí que baixa del coll de la Linia, plou amb més ganes. Per tal motiu, deixam altres exploracions per altres dies i tornam cap al cotxo.

Dues horetes de caminata, i un altre éxit!

PD. En el primer llibre d´en Vallcaneras menciona a la pag. 116: " Existeix un accés directe a la cresta del puig Caragoler des Guix, encara que ni es fàcil ni evident, que passa prop de l´impressionant esperó del Nas des Dimoni, prominència perfectament visible a la dreta del cim des del coll de sa batalla,..." Està clar que això no ho va escriure per als raconers.