Convençuts per Es Senyor de Sa Torre, decidim fer una visita a la Mola de Planícia per explorar alguns dels nombrosos passos que l’explotació dels seus boscos va obligar a dissenyar. Arribem a prop de la Cimentera de Son Sanutges desprès d’abandonar la Ma710 i transitar per una pista forestal plena de pols, bonys i forats. Agafem el camí Vell des Correu en direcció a Esporles. El punt que triem per sortir coincideix amb la segona paret que hem de superar. Sortint a la dreta, es tracta de seguir per una pista mes o manco marcada, sense perdre de vista la paret de partió. Quan ens allunyem d’aquesta, sortim fora pista i seguim per el coster mes senzill i fàcil a la dreta de la nostra guia inseparable. El terreny s’empina de forma considerable i en ocasions no ens queda mes remei que anar a dreta i esquerra, cercant el millor espai per superar les dificultats que requereixen petites i fàcils grimpades sense mes complicacions. Esbufegant i agraint la suau temperatura, anem en direcció a un turonet situat a la dreta del que es coneix amb el nom de Es Moletó de Sa Granja, que es pot identificar com un torre blanca que apareix entre una mar de alzines. En una d’aquestes arribem a una balconada que ens dona una visió de la costa. La sorpresa es desferma. Tota la mar esta coberta per una capa d’espessos núvols que ens recordem algunes experiències a majors altituds, a on al ascendir es freqüent superar el nivell al qual es situen. La costa apareix retallada contra el blanc enlloc del blau cel de la mar. Seguim per amunt uns minuts seguint algunes fites que ocasionalment trobem. El pas el localitzem desprès de girar cap a la dreta per seguir una encletxa que baixa un parell de metres. El lloc ens mostra detalls de la saviesa popular en la seva construcció. Dos marges construïts en diagonal ens permeten superar la darrera dificultat de forma senzilla. De forma sorprenent restes d’ample camí transiten al costat dels penyasegats que s’obren als nostres peus. Es moment de fer una aturadeta per compartir un poc de menjar que fem passar amb un poc d’aigua i molta xerrera. En JMallorqui va amunt i avall prenent imatges de l’insoli’t espectacle del Mar de Núvols.
Es hora de reprendre la marxa guiats per en Sebastià, ja que encara ens queda un desnivell considerable fins assolir el mes alt de Planícia, al qual arribarem desprès de resseguir la cresta enmig d’un laberint de caminois mig esvaïts, alzines i roques. Des de el costat del vèrtex geodèsic es domina tota la costa de punta a punta i la presencia de la boira baixa dona un toc d’irrealitat a tot plegat. En Pippos ens fa una demostració de la seva càmera digital prou accidentada, abans de dirigir-nos cap a la caseta situada sobre el penya-segats de la Coma dels Teixos. Aquesta modesta construcció de finalitat no aclarida encara es emprada avui en dia com a refugi de fortuna, com demostra el seu pulcre interior. Des de aquesta privilegiada atalaia podem destriar la part final del Comellar dels Teixos i les finques de S’Arbossar i Es Rafal de Planícia. A la dreta, la costa que l’arxiduc Lluís Salvador va fer famosa ens mostra els seus encants, en tant que al altre costat els Puntals emmarquen les formes contundents del Galatzó. Una imatge curiosa ens captiva. La meseta de Randa apareix enmig d’un oceà blanc, com una illa fantàstica sorgida entre el ennuvolat pla de Mallorca.
Es temps de posar-nos en marxa i, guiats de nou per Es Senyor, baixem per un còmode comellar que uneix un ranxo de carboners amb un altre fins arribar a una pista que condueix a l’esquerra cap Els Aljubets, als que en dirigim a pas viu. Es moment d’admirar l’elegància i finor de la seva construcció. El desconegut mestre d’obres que va dissenyar la volta de canó que protegeix la lamina d’aigua que emmagatzema per confort de homes i animals, hauria de tenir un lloc d’honor entre els del seu ofici, mes avui en dia, quan ens hem acostumat a veure un desastre i un altre a Tramuntana firmats per gent que es diu arquitecte.
Retornem pel mateix camí fins al punt a on hem sortit del comellar de baixada. Es moment de decisions. La ja clàssica escissió amistosa de migdia es produeix i un petit grup es dirigeix cap a S’Arbossar i els cotxes. Els altres seguim imprudentment les indicacions des Senyor per anar a cercar un pas interessant que ens deixarà a prop de les Cases de Planícia. Aquest s’inicia amb la continuació del comellar de baixada del Mes Alt per seguir un seguit de rotllos de sitja i forns de pa molt deteriorats. El terreny es va tornat mes estret i ombrívol, en tant que les parets del costat es van inclinant progressivament formant petits xaragalls. Arribem al punt clau, un embut presidit per una sitja i la seva barraca, situats al costat del inici d’una torrentera molt inclinada. A la nostra esquerra albira’m una continuació del camí que travessa la penya per un tall fet per la ma del home. Aquest ens dona accés a la part superior d’una rosseguera prou inclinada tancada en la seva part superior per una paret de suport del camí. Hem de baixar amb precaució ja que les pluges d’aquest hivern han fet caure roques gegantines com ho demostren les cicatrius vermelles de les penyes. En Toni Sineve ens fa una demostració pràctica de les seves habilitats escaladores fent una grimpada per la part final de la Torrentera. El terreny torna dolç i enganxem amb una amplia pista al costat d’un enorme forn de calç. Seguim aquesta pista fins arribar a un cruïlla marcada amb un indicador. En aquest punt agafem el camí de la dreta que passa per la part baixa de la Mola per arribar, desprès de superar un parell de pins estimbats que barren el pas, a la part del darrera de les Cases de Planícia. Aquestes en reben amb un arc gegantí, format per dues immenses alzines que alguns aprofiten per fer-se unes peculiars fotos i els altres per riure a gust. Penetrem en les cases per la zona de les porqueres, examinant per un foradet la majestuosa tafona a on el principal producte de la finca, l’oli d’oliva, era produït.
Es temps de dinar i descansar a l’ombra del noguers que presideixen l’entrada. Un guarda i un parell de grups en acompanyen en la contemplació del espectacle de la mar amagada sota un llençol blanc. La temperatura es suportable lo que fa mes passable l’absència total d’una font d’aigua potable en les cases (realment curiós, per no dir altre cosa) per acollir als seus visitants.
Es hora de continuar camí, lo que fem passant per davant les Cases de Ses Collidores i seguint la pista que ens dura fins a S’Arbossar. Tres barreres intenten limitar amb poc èxit el nostre pas, que de forma ràpida i constant i amb la encantadora tonada de les Bessones Rosses Costitxeres ens portarà fins al nostre punt de partida. Es l’ocasió per planificar i proposar nous recorreguts, entre els que apareix amb insistència la pujada per el Comellar dels Teixos.
La cosa acaba amb uns refrescs a l’ombra d’una plaça de Esporles, entre histories i rialles, mentre gaudim de una de la millors parts d’aquesta activitat; la companyia serena i senzilla dels altres.
Hora Inici : 09:30 Hora Final: 14:45
Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 16 i 17Mapa Alpina Tramuntana Sur
Es hora de reprendre la marxa guiats per en Sebastià, ja que encara ens queda un desnivell considerable fins assolir el mes alt de Planícia, al qual arribarem desprès de resseguir la cresta enmig d’un laberint de caminois mig esvaïts, alzines i roques. Des de el costat del vèrtex geodèsic es domina tota la costa de punta a punta i la presencia de la boira baixa dona un toc d’irrealitat a tot plegat. En Pippos ens fa una demostració de la seva càmera digital prou accidentada, abans de dirigir-nos cap a la caseta situada sobre el penya-segats de la Coma dels Teixos. Aquesta modesta construcció de finalitat no aclarida encara es emprada avui en dia com a refugi de fortuna, com demostra el seu pulcre interior. Des de aquesta privilegiada atalaia podem destriar la part final del Comellar dels Teixos i les finques de S’Arbossar i Es Rafal de Planícia. A la dreta, la costa que l’arxiduc Lluís Salvador va fer famosa ens mostra els seus encants, en tant que al altre costat els Puntals emmarquen les formes contundents del Galatzó. Una imatge curiosa ens captiva. La meseta de Randa apareix enmig d’un oceà blanc, com una illa fantàstica sorgida entre el ennuvolat pla de Mallorca.
Es temps de posar-nos en marxa i, guiats de nou per Es Senyor, baixem per un còmode comellar que uneix un ranxo de carboners amb un altre fins arribar a una pista que condueix a l’esquerra cap Els Aljubets, als que en dirigim a pas viu. Es moment d’admirar l’elegància i finor de la seva construcció. El desconegut mestre d’obres que va dissenyar la volta de canó que protegeix la lamina d’aigua que emmagatzema per confort de homes i animals, hauria de tenir un lloc d’honor entre els del seu ofici, mes avui en dia, quan ens hem acostumat a veure un desastre i un altre a Tramuntana firmats per gent que es diu arquitecte.
Retornem pel mateix camí fins al punt a on hem sortit del comellar de baixada. Es moment de decisions. La ja clàssica escissió amistosa de migdia es produeix i un petit grup es dirigeix cap a S’Arbossar i els cotxes. Els altres seguim imprudentment les indicacions des Senyor per anar a cercar un pas interessant que ens deixarà a prop de les Cases de Planícia. Aquest s’inicia amb la continuació del comellar de baixada del Mes Alt per seguir un seguit de rotllos de sitja i forns de pa molt deteriorats. El terreny es va tornat mes estret i ombrívol, en tant que les parets del costat es van inclinant progressivament formant petits xaragalls. Arribem al punt clau, un embut presidit per una sitja i la seva barraca, situats al costat del inici d’una torrentera molt inclinada. A la nostra esquerra albira’m una continuació del camí que travessa la penya per un tall fet per la ma del home. Aquest ens dona accés a la part superior d’una rosseguera prou inclinada tancada en la seva part superior per una paret de suport del camí. Hem de baixar amb precaució ja que les pluges d’aquest hivern han fet caure roques gegantines com ho demostren les cicatrius vermelles de les penyes. En Toni Sineve ens fa una demostració pràctica de les seves habilitats escaladores fent una grimpada per la part final de la Torrentera. El terreny torna dolç i enganxem amb una amplia pista al costat d’un enorme forn de calç. Seguim aquesta pista fins arribar a un cruïlla marcada amb un indicador. En aquest punt agafem el camí de la dreta que passa per la part baixa de la Mola per arribar, desprès de superar un parell de pins estimbats que barren el pas, a la part del darrera de les Cases de Planícia. Aquestes en reben amb un arc gegantí, format per dues immenses alzines que alguns aprofiten per fer-se unes peculiars fotos i els altres per riure a gust. Penetrem en les cases per la zona de les porqueres, examinant per un foradet la majestuosa tafona a on el principal producte de la finca, l’oli d’oliva, era produït.
Es temps de dinar i descansar a l’ombra del noguers que presideixen l’entrada. Un guarda i un parell de grups en acompanyen en la contemplació del espectacle de la mar amagada sota un llençol blanc. La temperatura es suportable lo que fa mes passable l’absència total d’una font d’aigua potable en les cases (realment curiós, per no dir altre cosa) per acollir als seus visitants.
Es hora de continuar camí, lo que fem passant per davant les Cases de Ses Collidores i seguint la pista que ens dura fins a S’Arbossar. Tres barreres intenten limitar amb poc èxit el nostre pas, que de forma ràpida i constant i amb la encantadora tonada de les Bessones Rosses Costitxeres ens portarà fins al nostre punt de partida. Es l’ocasió per planificar i proposar nous recorreguts, entre els que apareix amb insistència la pujada per el Comellar dels Teixos.
La cosa acaba amb uns refrescs a l’ombra d’una plaça de Esporles, entre histories i rialles, mentre gaudim de una de la millors parts d’aquesta activitat; la companyia serena i senzilla dels altres.
Hora Inici : 09:30 Hora Final: 14:45
Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 16 i 17Mapa Alpina Tramuntana Sur
2 comentarios:
Estupenda crónica Xisco.
No conozco la primera parte de esa ruta, pero parece muy interesante.
Un abrazo,
La via que hicisteis de subida era el malpas de planici?
Publicar un comentario