Integral a la Mola de Tuent; Pas des Cocó retrobat

Partint del Coll de Sant Llorenç, agafem el vell camí de Tuent a Sa Calobra que baixa fins al llogaret entre mates de murta i argelagues. Arribats a les silencioses cases, ens desviem per un portalet a l’esquerra per travessar un torrentet amb dos dits d’aigua. Poc desprès ja intuïm la carretera que baixa del Nus de Sa Corbata que seguim fins arribar al quarter de la Benemèrita. En aquest punt agafem el carrer de l’esquerra fins arribar a una caseta amb el nom de Son Massanet. Al seu costat hi ha una escaleta i una barrereta mig amagada per un càrritx que ens permet superar el tancat de filferro. Es el moment de Es Senyor que ens guia per un bosquet de alzines i pins en una pujada diagonal amb certa tendència cap a l’esquerra. L’objectiu es arribar a la part superior de la coberta arborada, a un collet amb una petita paret de partió. Ara hem de superar-la i pujar el collet per unes canals que requereixen grimpar amb fermesa. Es el moment per gaudir de l’espectacle de les obscures aigües de Sa Calobra i la Torre que les guarda (dita des Bosc) que fins ara no havien tingut ocasió d’albirar. Uns minuts de repòs en permeten identificar el nostre proper objectiu. Es tracta d’un coll entre dos turonets, situats a la nostra dreta. El terreny pica per amunt i ens obliga a fer un bon esforç. De sobte en FER s’adona que podrien seguir les restes d’un antic camí que ens porta cap a la nostra destinació. Arribats al mateix, la sospita es confirma en la forma d’uns marges de suport del tirany. Just a la dreta trau el nas Es Morro de Sa Vaca, que se convertirà en el nostre fidel company de la jornada. A la esquerra s’alça la punta de la Mola de Son Termes, final d’una cresta de turonets. Ens dirigim cap a un conjunt de dos o tres pins com a referència inicial que amaguen a la seva ombra les restes d’una sitja i una barraqueta de carboner. A partir d’aquí es tracta d’anar al costat Est de la Mola, tot pujant per un terreny pedregós, inhòspit, cap a un lloc anomenat Ses Estepes, justa al damunt del anomenat Cingle des Romaní. El consol arriba a un replanet des de el que tenim una visió privilegiada i novadora de la badia de Sa Calobra i de la imponent presència des Morro de Sa Vaca. La temperatura ha augmentat i ens fa consumir mes aviat del que voldríem les nostres reserves liquides. En Guapeton ens guia fins al mes alt de Sa Mola de Son Termes per tenir la primera visió de lo que ens queda. Al nostres peus la badieta mig amagada de Ses Fel·les, amb els cingles vertiginosos de Es Magalaf, cap a la que corre una paret entre pins que neix del Coll de Sa Mola, el nostra proper objectiu. La Torre de Son Palou apareix retallada sobre el blau cel i sembla llunyana i inabastable. Iniciem la marxa cap el coll i ens veïm obligats a fer una parell de travessies sobre els cingles que baixen cap a Ses Fel·les, seguits d’una desgrimpada interessant per una canal mig amagada guiats per la nostra alemanya favorita. Arribats al Coll veurem com la paret que baixa cap a la mar neix d’una altra que separa les dos vessants del que parteix un camí que baixa fins a les cases de Sa Calobra i que deixa’m per una altra ocasió. La temperatura arriba al 35 graus i no hi ha ombra que ens doni consol. Ens queda una pujada per una praderia inclinada i plena de càrritx cercant el costat dret de la serreta que precedeix a la Torre. L’ombra de les penyes s’agraeix i valora adequadament, abans de perllongar per uns xaragalls a la cerca de un collet mig amagat i anunciat per unes petites coves que son refugi del bestiar. El collet ens permet contemplar al nostre nivell la forma cilíndrica massiva de la Torre de defensa a la que arribem en pocs minuts. Animats per l’esperit gregari casi tots s’enfilen a la seva part superior per gaudir de les seves vistes, mentre ens arriben uns tels de boira fresca i baixa que dona un toc peculiar a aquest indret. Es temps de recuperar energies i planificar lo que ens queda de jornada. En Bergant i en Guapeton en tenen una d’amagada i no es altra que localitzar es Pas des Coco, marcat en el mapa de Mascaró Pasarius. Aquest pas ja va ser objecte d’un intent exhaustiu de cerca a l’octubre de 2007 sense èxit i havia quedat en l’àmbit d’allò mític, perdut per sempre mes. No molt convençuts partim per avall, passant al costat del aljub que hi ha als seus peus per dirigir-nos cap a un tancat de pedres situat mes avall. Arribats al mateix es tracta de baixar en direcció cap a la mar, per desprès girar a l’esquerra i anar a cercar la separació entre dos putxets, en direcció aproximada cap al Cingle den Perot. Ben aviat trobarem algunes fites, restes del frustrat intent anterior que ens condueixen cap a un coll situat mes baix en lo que en ocasions sospitem com a restes de camí. Arribats al coll inferior, girem cap a l’esquerra per gaudir del Penyal Foradat i Es Morro des Forat, ensenyorint-se de la visió meravellosa de Sa Costera. Iniciem la baixada de forma cautelosa, encapçalats per en Bergant que lidera la partida. Crits de “Anem bé, anem bé¡” ens animen a continuar encara que Correcamins, JMallorqui i un servidor tenim les nostres dubtes: es tracta del mateix indret que varem examinar fa dos anys, sense treure res clar. Anem perdent alçada, ara per una canal, mes tard per una replanet, mes endavant per un coster... mentre a la esquerra els cingles de la part inferior de la Mola ens contemplen. Ja veiem al fons de la vall de Sa Coma la pista que condueix a la caleta, tan a prop i enfora a la vegada. De cop sentim cridar en Miquel, acompanyat de les exultants i no reproduïbles expressions den Guapeton.

Ho han aconseguit de nou ¡

La clau esta en una estreta canal que esta clarament indicada per un solitari i robust ullastre de quinze pams d’alçada. Aquesta canal ens permet comunicar amb el inici d’una torrentera rodejada de parets verticals. Anem descendint amb petites grimpades fins arribar a la part final, en la que una travessia lateral ens permet comunicar amb el bosquet.

Quan tenim l’oportunitat de girar la vista enrere, no ens ho acabem de creure ¡¡ Hi ha un conjunt de pedres col·locades i alineades per facilitar el primer bot que certifiquen que som als peus del retrobat Pas des Coco, que unia les cases de Son Palou i Sa Coma amb la contrada coneguda com S’Hort den Rom, una perduda rota als peus de Sa Torre de Tuent. Casi a la carrera arribem a la pista de Sa Coma, que seguim fins a la mar, per gaudir del premi d’un bany en la nostra mare Mediterrània. La tornada es fa dura, el sol escalfa i falta l’aigua. Sort de la visió idilica d’aquest indret, que alguns batien com Shangri-la.

Mentre ens refresquem, les imatges i les sensacions de la jornada es trepitgen una sobre l’altre, mentre un gaudeix com a banda sonora de les converses, rialles i xerrada d’aquells amb els que he tingut l’oportunitat de compartir aquesta jornada que, de nou, podrem celebrar com “Un altre èxit del senderisme mallorquí ¡¡”... per no parlar de lo amples i grassos que van En Bergant i En Guapeton, sortats que son ells ¡¡¡

Millors fotos a:http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20090516Molade/?albumview=grid

Hora Inicio = 9:40 Hora Final 17:15

Referencias
Mascaro-Pasarius, lámina 4
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Vora Mar, II