Serra de Pedruixella i La Malé

Arribem a les barreres de Mortitx i respiram tranquils. Sembla que les negres previsions meteorològiques no s’han complit del tot. La pluja que s’endevinava al partir, ja ha caigut i ens ha deixat el cel net, blau i la terra banyada, marró. El cim del Tomir pentina un enorme núvol blanc a la nostra esquena, mentre agafem la pista que ens porta vora el descomunal aljub de la finca. De seguida agafem un camí a la dreta que ens condueix entre les vinyes plenes de raïms de color obscur. Es tracta d’arribar al anomenat com Es Clot de Ses Someres ja dins la finca de Mortitxet, travessant les terres del antic olivar de Mortitx, avui en dia convertit en gran part en plantacions de vinya. El camí en porta a una primera barrera (tancada), que es pot superar per un botador gegantí situat unes desenes de metres abans. Girem cap a la dreta per seguir el camí. Sabrem que som en la bona direcció per que poc mes enllà trobarem restes d’unes barreres que feien servir a la seva dreta un tronc d’ullastre per sostenir-se. L’ample camí segueix amb sentit clarament descendent entre pins i mates, mentre es fa evident al fons el Coll de S’Era, la Collada que separa Mortitxet del Olivar de Pedruixella Petit. Desprès d’un parell de voltes, s’obri un camí a la dreta que hem de seguir. Poc més enllà, la pista esta bloquejada per una reixeta metàl·lica que en barra el pas. Superat la mateixa el camí desapareix en un camp de terra fina i sorrenca. La Tanca de Ses Someres ha estat llaurada i sembrada fa poc i per no fer mal be els brotets de blat, resseguim la paret de l’esquerra en direcció cap al collet que la tanca al seu canto nord. Mentre intentem no enfangar-nos massa un no pot deixar de pensar quin impuls dur als humans a conrear una terra tan hostil i erma. Poc desprès de començar a pujar cap el coll, ens decidir a tombar a l’esquerra per començar a pujar a l’ombra d’un penyals que formen el Cingle de Les Mules i que formen l’espero sud del Puig de Pedruixella (també conegut com Puig de Son Massot de 632 metres d’alçada). Ben aviat som xops de cap a peus. Les pluges del matí han xopat totes les mates de càrritx i no troben resistència en la nostra estiuenca roba. El terreny pica fort per amunt i encara que de vegades sembla que podrien estar damunt restes d’un antiquíssim tirany, ben aviat desapareix amarat de càrritx i mates. Un altra reixeta metàl·lica (que separa les finques de Mortitxet de Pedruixella Gran) ens obliga a fer contorsions dignes d’artistes de circ. Finalment arribem a un collet, a on una balma poc profunda mostra restes d’haver aixoplugat homes i bísties en l’antigor. Unes pedres mes o manco planes i la decisió del Jefe, fan que ens aturem una estoneta per gaudir del paisatge i planificar la jornada. La negror ens acorrala per el Sud. Tota la zona del Puig de N’Ali, Massanella i Es Galileu esta submergida en una obscurs núvols i el vent es humit i fresc, anuncia aigua. Decidim continuar i temptar la sort. Poc abans de marxar, en Jaume ens descriu la seva recent aventura aeronàutica, que l’ha portat de Binissalem fins al Pirineu Francès penjant de quatre tubs d’alumini enganxats amb filferro a uns poc metres quadrats de tela, tot propulsat per un motoret cusi germà del d’una vespa. Això si que es una vertadera aventura. Enhorabona Jaume i ben tornat!
Encapçalats per el Jefe puja’m la cresta seguint, ara si, ara no, un conjunt de fites. A la dreta la vall den Marc es perllonga fins el turo del Puig de Maria i el mirall de les aigües de la Badia de Pollensa. Per l’esquerra trau el nas la muntanya del Puig Gros de Ternelles i ja s’endevina el Coll d’Ariant. A bon ritme anem fent camí amb les finques de Pedruixella Gran i Petit als nostres peus a la dreta, mentre la costa airosa que marca la frontera entre Escorca i Pollensa ens guarda la nostra sinistra. Arribats al punt mes alt, es moment de prendre decisions. El temps aguanta i sembla que no hi ha risc immediat de pluja. Les possibilitats d’un pas sense problemes per les finques (privades) de Pedruixella son reduïdes i l’opció de un descens cap a la vall amagada de La Malé guanya. Un poc abans de Sa Bassa, en Guapeton i en Toni Sineue donen un cop d’estat i decideixen tirar cap a la Malé fora camí, baixant per una torrentera que perd alçada de forma contundent. De cop i volta, arribem al final del descens. La Vall amagada i silenciosa de La Malé s’obre a la nostra esquerra i ens mostra tota la seva serena i tendra bellesa. Una bassa plena d’aigua (aveïnada de S’Avenc de La Malé) i una esbaldregada caseta son els primers testimonis de l’activitat humana en aquest racó. Dirigim els nostres passos cap a l’esquerra fins arribar al Pou de La Malé. Una ullada al seu interior ens mostra una bona quantitat de fresca aigua, el ben mes preuat en aquestes eixutes terres. Un breu descans per admirar la paret immensa que constitueix la carena de la Serra de Pedruixella que hem transitat abans. Es proposa i accepta anar a cercar un amagat refugi situat als voltants de Sa Coma de S’Indi. Es tracta d’anar a cerca el Pas des Garrover i en arribar a una esplèndida figuera girar cap a la dreta, per anar a agafar una vall lateral a La Malé. De forma sorprenent, trobem un tiranyet que ens porta amb certa comoditat entre càrritxs, mates i petites dolines que actuen com engolidors per alimentar els nombrosos avencs i cavitats que minen la zona. Sense donar massa mes detalls, ben aviat arribem al Refugi Troglodític. Impressiona el seu interior, cuidat i aprofitat de forma intel·ligent. La seva decoració sobta a alguns i espanta a altres, però no deixa indiferent a ningú. El sol s’ha esvaït i torna a amenaçar la climatologia. Fem un esmorzar ràpid, badant boca i ulls amb la vista extraordinària que se’ns ofereix. Tota la zona del Puig Caragoli de Femenia mostra la seva majestuositat. Fins i tot albirem la font den Quelonta. Es temps de tornar a caminar. Es tracta de arribar fins al camí que uneix Es Rafal d’Ariant i Mortitx, en el replà situat a la zona superior de Ses Voltes de S’Ullastre. Guiats per un conjunt de fites diligentment situades, anem perdent alçada de forma continua fins arribar a un punt en el que hem de fer una parell de desgrimpades per arribar al Camí, just al davant de Sa Penya des Llamp. Aquest, marcat amb taques de pintura vermella i verda, es desvia cap a l’esquerra i puja per un collet en direcció cap a la Serra Mitjana. Sense adonar-nos anem agafant ritme i les cames passen una davant altre ben aviat. Quan ja som a punt d’arribar al Camí que uneix Mortitx i Lavanor, decidim visitar l’Avenc de S’Aigo, situat a la dreta del tiranyet. Les seves dimensions impressionen. Es tracta d’una enorme engolidor, que actua com a gegantí sistema d’evacuació d’aigües de tota la contrada, per la seva situació en una depressió del terreny. Encara impressionats per les dimensions del Avenc, sortim fora camí i ens dirigim per l’esquerra a la cerca del Camí que al mati hem agafat vora l’aljub. Les vinyes ens acullen amb el verd de les fulles brillant sota el sol del migdia. Tenim ocasió de tastar el raïm, format per esferes petites, obscures amb un gust dols i amb un punt àcid. El Jefe es lamenta dels cirerers perduts amb la plantació de les vinyes, però no deixa de fer un tast. La sortida la fem a l’ombre de les alzines que envolten la pista que comunica amb la carretera.

La nostra beneïda Serra ens ha regalat una magnifica jornada, tot acollint-nos com una mare desprès de la forçada absència estival. La temporada 2009-2010 ha començat.

Hora Inici = 9:30 Hora Final: 15:00

Referències
Mascaro-Pasarius, lámina 1
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Vora Mar, II
Rutes Amagades de Mallorca, 13

Curiositat
L'olivera que presideix la plaça de Cort de Palma de Mallorca des de fa molt d'anys, va neixer i va desenvolupar gran part de la seva centenaria vida a la finca de Pedruixella, fins que va ser trasplantada al ben mig de la ciutat.

Per cert, si algú te alguna pista sobre l'origen del nom de La Malé o, mes particularment, Sa Coma de S'Indi, li agrairem tots molt.