Marina des Cavall Bernat i L'Ull de Déu

Seguint la ja clàssica tradició raconera de divide et impera, dos grups parteixen amb destinacions diferents. Aquell en el que s’incorpora aquest cronista, parteix cap a Cala Sant Vicenç per fer una aproximació a la Font de l’Astor (veieu http://www.toponimiamallorca.net/) seguint el recorregut marcat per en Bergant i en Guapeton a la darrera primavera. Partint des de la rotonda veinada del conegut com Xalet den Bonatti tornem enrere per a la primera corba agafar un senderoi que en porta cap al cim de la Talaia Vella. Ben aviat ens sortirem del camí per anar a cercar el coll situat a l’esquerra. Els primers garballons ens surten al pas i ens acompanyaran tot el temps com exemple mes típic de la minsa coberta vegetal de la zona, castigada una vegada i altre per incendis forestals. Arribats al collet de referència s’obre la murada del costat de Tramuntana de la Serra des Cavall Bernat. Dos forats permeten que la llum del sol travessi la Serralada amb un efecte sorprenent del mes proper que, amb una arrancada de poeta dolent, un bateja com L’Ull de Déu (perdó al puristes de la toponímia). Des de la collada descendim en direcció cap a l’esquerra per anar a cercar la part mitjana de una torrentera que desemboca en La Ferradura. Travessant el torrentet, mantenim l’alçada sobre la mar grisa i en dirigim per entre un terreny esmicolat i molt desfet fins a una olla en la que va a desembocar un altra torrent que ve de la Talaia Vella. Hem de parar esment (encara mes). Anem a cercar la Font de l’astor que esta situada sota un penya-segat que mostra senyals evidents de enfonsament no massa llunyà en el temps. Una illeta amb un caramull de pedres marca la situació aproximada de la surgència. El terreny es complicat i per descendir vorera de mar hem de situar un cordino per ajudar-nos en la primera baixada. A ran de mar anem a cercar una paret vertical que hem de superar amb tècniques que no per antigues deixen de ser efectives, davant la falta de material. Només un valent i dues valentes (per garantir la llei de paritat) arriben a la font desprès d’un esforç destacable. Mentrestant la resta tenim ocasió de gaudir de l’espectacle de la mar moguda i brava. El retorn es fa més senzill (no es el mateix baixar amb el pati al davant que al darrera). Per evitar l’esbaldregada sobre la Font, remuntàrem el jaç del torrent fins a un punt en el que podem iniciar una travessa horitzontal trencant a l'esquerra.

A partir d’aquest moment tindrem ocasió de trobar de forma ocasional fites i possibles restes de camí que ens porten per damunt del Racó des Cavall Bernat, en direcció a un circ que ens condueix al conegut com Pas des Porc, situat just a l’esquerra del primer forat. Es tracta del únic punt que permet passar amb certa comoditat d’un costat a l’altra de la murada gegantina de la serra. La part final es una canal que superem per el costat esquerra. La sortida ens enlluerna amb la visió privilegiada de la Badia de Pollença, la vall de Boquer i la serra d’Albercutx. Es temps de descansar una estona, badant boca i ulls per admirar el paisatge encisador que ens ofereix aquest dissabte matí de finals d’estiu. El contrast entre el terreny ombrívol, esquerp, desolat i solitari del costat Nord i la planura solejada, urbanitzada del costat de la Badia es remarcable. Ens dirigim ara cap a la dreta, seguint les fites que constitueixen el camí de la carena des Cavall Bernat en un terreny ple d’esquerdes i rellars. El proper objectiu es localitzar el forat que ha dirigit les nostres passes tot el matí. Les fites ens fan errar i ens allunyen un centenar de metres fins que Guapeton (qui si no) ens adverteix de l’errada i ens fa tornar enrere per gaudir de l’espectacle. I quin espectacle ! Es tracta d’una cavitat enorme, de dimensions ciclòpies, dignes del indret que corona. Entre el verd de les seves parets tacades i el vermell de la roca argilosa que el conforma, es deixa admirar el blau de l’aigua de la costa propera a la Font de l’Astor. Alguna arriscada i veterana raconera s’entesta a fer un recorregut per el seu perímetre amb un controlat perill. No es lloc per anar amb la padrineta ! Encara embadalits amb la visió de la que hem gaudit ens dirigim cap a la part baixa de la Talaia Vella per pujar al cap cucurull i gaudir d’un merescut dinar ràpid. Els queviures perden importància davant l’espectacle que s’obre als nostres ulls. Un ja entenc com es que tota la zona es una de les que mes abundants restes arqueològiques (des de època pretalaiotica fins a l’edat mitjana) ofereixen de tota l’Illa de Mallorca. La ciutat esvaïda de Bocher (la Bocchoris Romana), els poblats de navetes de la vessant sud de la Serra, les coves artificials d’enterrament de Cala Sant Vicenç, les murades sobre la Cova de Cal Peso, ... testimonien que els nostres avantpassats ja sabien triar els millors llocs per viure. Ja es temps de tornar a caminar i acceptar l’oferiment den Sebastià de visitar la necròpolis de Sant Vicenç. Amb un ritme fluid i ràpid desfem camí cap al lloc d’inici mentre la punta de Coves Blanques mostra el seu espero protector de la Cala Sant Vicenç. Arribats al lloc proposat per en Sebastià tenim ocasió de rebre una esplèndida lliçó sobre l’antigor i les costums de la gent d’un temps passat, en el fresc interior la mes famosa , la coneguda com HEMP 7. Com que en Guapetón no vol perdre protagonisme, ens ofereix la visita a la Cova de Ses Rodes, a la que s’accedeix per un caminoi just davant de una horrorós pastis arquitectònic d’estil anglo-wagneriano-mallorquin que alberga un hotel de cinc estrelles. La visió de la cova i de la seva ombrívola avantsala ens conforta desprès del desastre que venim de patir amb la contemplació del hotelet. La tornada dona ocasió per que alguns puguin tastar les darreres figues de la temporada.

Segurament no ha estat una de les sortides mes llargues dels raconers, però amb certesa ens anem amb el cap ple d’imatges evocadores i males d’oblidar. També tenim ganes de saber com els hi anat a la resta de companys, en la seva "fosca" aventura.

Hora Inici = 9:15 Hora Final = 14:45

Referències
Mascaro-Pasarius, lámina 2
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Vora Mar, II
Guia Arqueològica de Mallorca , Aramburu, Garrido i Sastre