domingo, 20 de junio de 2010

La darrera sortida primaveral; Talaia de Son Jaumell

En el caminar etern cap el Sud avui tocava explorar la costa gabellina. Cala Torta ens acull solitària, calma i grisa sota un cel que no presagia res de bo. El Faralló d’Aubarca es retalla sobre la mar, mentre en Sebastià compara el seu perfil amb el d’un animal mitològic. La torre de Cala Matzoc s’eleva sobre el seu promontori, mentre la punteta de Sa Talaia Moreia destaca en la llunyania. Girem cap a la dreta per seguir un caminoi còmode i sense complicacions vorera de mar. Avui disposem de Homo Graphicus, recentment recuperat d’unes feines de ferreteria fina i convé dur-lo en safata de plata, per tal de que ens regali les millors imatges. Arribem fins a la Punta des Boc per transitar per la Coma des Puig de Ses Camamil•les. Quan caminem per ací no coneixíem encara el nom, però la flaire i els color de les incomptables mates d’aquesta aromàtica herba ja ho palesava. Una torrentera plena de restes arrossegades per la mar es aprofitada per els més deixondits per improvisar un rai digne den Thor Heyerdahl i les seves expedicions transoceàniques. El capità Paw i la seva aguerrida tripulació semblen disposats a partir a l’aventura i la descoberta.

L’arribada a Cala Mesquida la fem per l’antic Escar den Ruiz, mentre el sol comença a guanyar la batalla. Amb l’esquena calenta fem un trànsit un pel exposat, gens perillós, damunt unes lloses inclinades sota les mirades encuriosides dels primers i matiners banyistes. Encapçalats per en Betubadeu, fugim de l’arena per anar a superar l’ample cala per els ponts i passarel•les de fusta que preserven el sistema dunar més important de la nostra illa. Sortim per el costat esquerra de la cala, seguint un camí que travessa un pareteta mig enrunada. Ens dirigim cap a un bosquet de pinets, a la cerca d’ombra per descansar i carregar energia. En partir, fem dos grups. Un trio es dirigirà directament a Sa Talaia, mentre en F S-C en guiarà fins a Sa Punta des Freu, el cap que separa Cala Agulla de Cala Mesquida i que mostra un xap gegantí a prop del seu extrem. Mentre ens dirigim cap allà, en Paw fa la troballa d’un forat. Una desgrimpada i ja hi som ! Una balconada prodigiosa sobre Es Corral de Ses Cabres, mentre a l’esquerra Sa Punta ja ens començar a mostrar les dents. No serà fàcil, no ho serà ! En tornar a caminar ens dirigim cap a un bosquet de pins per un sender clarament marcat. En F S-C en comptarà l’historia d’un vaixell embarrancat per aquestes costes, El Galea(vegeu entrada adicional), del que encara no fa massa anys encarà es treien restes i que esta incorporada a la petita historia de la Peninsula d’Arta com un fet extraordinari. Els Pins ens proporcionen la darrera ombra. El sol ens escalfa les esquenes, mentre baixem per un comellar rost però segur per la dreta. Aquest comunica amb un collet i, ara per la carena, ara per un costat, ara per l’altra, en anem atracant a la Punta. Els dos propietaris de la contrada, cabres i gavines, son perceptibles per la pestilència dels seus nius i restes. En qualque moment un parell de centenars de gavines emprenyades ens bombardegen amb dejeccions per fer-nos enfora. Fins i tot el que no l’han vista, recorden les escenes de LOS PAJAROS den Hitchkock. De mica en mica la cosa es complica i, desprès d’una darrera grimpada, un xap de més de 30 metres anomenat Es Prim de Penya Rotja ens separa de Sa Pedra de Na Blanca, l’extrem sobre la mar. Encara dels esforços de Christianna i Paw, la cosa no pinta bé. Una dotzena de corb marins prenen el sol sobre un illot anomenat Na Xaloc. Altre cosa seria si qualcun dels nostres escaladors titular hi fossin presents. Sense adonar-nos hem invertit molt de temps i els companys de Sa Talaia es deuen preocupar per la demora. Per amunt, s’ha dit. Mentre progressem per la carena del cap en direcció a la torre, el Far de Capdepera ens marca la presencia de Cala Agulla. Quan ens anem atracant al cap cucurull, es té la impressió de que una banda de tambors ens espera dalt de tot, del soroll que s’escolta. La camieta rosa de Unamas ens ve a rescatar en el nostre camí i ens guia en l’embranzida final. A dalt de tot, una mirada ho aclareix tot. S’ha format un tempesta amb un intens aparell elèctric que ve directament a per noltros. Un sostre de núvols foscos i baixos llança espurnes en forma de llamps seguit, seguit. No cal badar. Abandonem l’idea d’enllacar amb el Puig de Ses Àguiles i visitar les restes del poblat situat al seu cim. Per avall anem a tota pastilla, cames ajudeu-me ! En JMallorqui progressa amb més dificultats que la resta, però així i tot no es queda enrere. La negror i l’estampida sonora dels trons s’atraquen i ja cobreixen el cel entre Sa Talaia de Son Jaumell i Es Puig de Ses Aguiles. Sorprenentment Cala Mesquida apareix com una illa encara banyada per la llum del sol, mentre ens dirigim cap a ella. De sobta la cosa es capgirà. Un canvi en la direcció del vent, l’esgotament de la provisió elèctrica o jo que se, fa girar la tempesta que, en cosa de cinc minutets de res, s’esvaeix i passa de llarg sobre els nostres caps. Les aigües de sa cala ens conviden a celebrar l’esdeveniment amb un bany a veïnat de unes enrunades restes d’un pou de metralladores. La mar enceta la gana i ja tenim la taula parada ! En JMallorqui ens descobreix el secret del seu bon caminar (anar sense menjar) i va picant ara una galeta, ara un bocí de pa, vengui una fruita, no diré que no a un poc de formatge, com una abella feinera de flor en flor. Per acabar d’arrodonir el dinar, ens conviden a fer un cafè al xiringuito de la cala. Gràcies Sebastià. Gràcies F S-C. En caminar cap allà, ens adonem que hem estat al costat no tèxtil de la cala, mentre sostenim les mirades mig emprenyades mig sorpreses dels estirats a terra. Tampoc hi havia tant per mirar, no vos penseu !

La tornada la fem per el mateix camí, però l’esperit competitiu es desferma quan destriem el Putxet de Ses Camamil•les, que assaltem a tota pastilla per un camí rost i desfet, just abans de tornar a Cala Torta, convertida en quelcom més semblant al aparcament d’un centre comercial que a la imatge encisadora de primera hora del mati. I es que no tenim remei !

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 09:45 Hora Final = 16:45

No hay comentarios: