Una volta al Massis de Randa; Pas de Sa Geneta

Sortim vora les cases de Son Cases Noves Vell (vaja quin nom !), aveïnada del Camí dels Putxets, que neix a la carretera que uneix Llucmajor i Algaida, just davant del Puig de S’Escolà., desprès d’admirar la seva façana i fabrica malmesa per el temps. Fruim del tast de la regalèssia i algunes taronges, mentre admirem el primer ametllers en flor. Transitem en direcció a la part baixa de Son Dragó i Son Batlet, per anar a cercar el Camí Vell de Gràcia. Localitzem el antic objecte que dona nom a Sa Creu des Blanquer i a partir d’aquí agafem pel mig de la garriga pujant en direcció a uns cingles que es situen just damunt nostre. La nostra guia, sotmesa a estret marcatge en el dia de la seva prova definitiva, en mena enmig de pins i mates per un terreny esquerp en el que ocasionalment es destrien mostres de marges o tiranys fins assolir unes balmes de poca fondària que ens conviden a berenar mentre admirem tot el Migjorn de Mallorca, en un dia que ha començat gris i en el que la llum ha començat a guanyar la batalla. En dirigim cap a Llevant sota els cingles per començar a grimpar i assolir la part superior del Puig de Son Reus. El Santuari de Cura es situa al davant nostra, al costat d’una munió de instal·lacions plenes d’antenes. Som a una planura plena de mates i estepes fuetejades per el vent. Un enfiloi de fites en mena cap el coll que separa les dues muntanyes del massís de Randa, deixant a la esquerra la depressió per la que corre Es Torrent des Coconar. En Bergant agafa el primer esclata-sang de l’any entre mostres d’alegria i incredulitat. El caminet ens porta aferrat al cingles enmig d’unes restes de construccions que podrien ser lo que queda d’unes pedreres oblidades i ofegades per la malesa. Ja es destria Sant Honorat penjant sobre la blanca timba al peus de la qual jeu Gràcia i el seu Santuari. El camí ens porta cap a la carretera, fins a l’entrada del desviament cap a Gràcia. Una visita a les seves velles construccions, recentment restaurades i protegides de les caigudes de pedres de la insegura paret, ens permet examinar algunes possibilitats d’escalada que quedaran per millor ocasió. Desfem camí per anar cap a Sant Honorat, visita de metge, breu i protocol·lària, per agafar el caminoi que, entre pins i mates, ens mena cap a S’Empriu. Aquí agafem la carretera just a la corba damunt Ses Veles de Son Grau d’en Rostit, per continuar per la mateixa un parell de centenar de metres i sortir cap a la dreta en direcció al precipici per iniciar una davallada vertiginosa i un pel exposada per unes penyes que estan situades com esglaons gegantins, per sortir en direcció a la dreta en demanda d’una canal estreta marcada per una fita no gaire evident. Es tracta del Davallador de Son Grau. Arribats al final de la canal, som a un replà ple de malesa que seguirem en direcció cap a Llevant. De forma esporàdica anirem trobant fletxes pintades en vermell o blanc, fites i restes de camí i construccions molt espenyades i malmeses per l’abandonament. Anem amunt i avall en direcció cap a un esperó damunt del qual s’albiren un parell d’antenes. Es tracta del Pas de Sa Geneta. En un parell d’ocasions el camí s’estreny fort i el precipici s’atraca, sense perill, si no hi ha nirvis es clar. El recorregut es un vertader espectacle geològic. La fonedissa pedra de Randa s’ha anat esmicolant fins conformar una successió de balmes, cingles, covetes, amagatalls en els que la disposició de les capes de sediments recorda un milfulls solidificat. La més espectacular es la que segurament es anomenada Cova des Migdia, en el que els incansables Toni Sineve i Coyote intenten trobar pas a la part superior infructuosament. Passem per Es Davallador des Matar d’Albenyà, per situar-nos damunt Sa Garriga de Son Grau i dirigir-nos cap a Es Morro d’en Moll. La terrassa torna ampla i ben aviat trobem restes de camí que ens menen cap a les antenes del replà de Cura. S’imposa una visita al Santuari, que molts no hem visitat fa estona i que te records especials per alguna raconera. Visitem a la Mare de Déu i ens encomanem a la seva protecció abans de visitar la Cova del Beat Ramon Llull, abandonada i bruta. Es temps de decisions. Desprès de dubtar entre baixar a la mala en direcció cap Es Torrent des Forn de Calç, decidim tirar pel mig des Cocó des Corb en direcció a la carretera per seguir el camí des Torrent des Terrer Vermell per desfer camí cap al Coll de Gràcia i, de nou, cap al punt a on hem sortit avui dematí. Decidim perllongar el camí seguint les fites en direcció cal el més alt del Puig de Son Reus. Ben aviat arribem a un lloc emprat habitualment com a pista d’enlairament dels afeccionats al parapente. La visió sobre el Puig de Ses Bruixes i la Serra de Galdent, amb les cases de Son Saleta al seus peus ens fa embadalir una mica. Ja veiem el punt de partida i decidim sortir forà camí cap a l’esquerra i iniciar una baixada intensa, contundent, damunt les pedres banyades i les atapeïdes mates. Hi ha temps per la filosofia, per arreglar el mon i per donar-se un parell de bufetades guapes. Topem amb restes de camí que seguim primer cap a Son Reus i desprès cap a Son Dragò. Finalment arribem a unes marjades de proporcions ciclòpies que han estat conquerides per la garriga i el pinar desprès de haver estat abandonades. Sortim als camps de conreu, en el que el garrovers, ametller i uns poc tarongers carregats de fruit ens donen la benvinguda una altra vegada la Camí dels Putxets, mentre l’arxipèlag de Cabrera brilla sobre la mar darrera la torre de l’església de Llucmajor.

Per cert, la novella guia, va aprovar i, segons els mascles alfa, amb nota.

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:10 Hora Final = 14:10

Referències

Mascaro Pasarius, lamina 9

Camins i Paisatges III, Gaspar Valero

Rutes Amagades de Mallorca, 24