Integral al Torrent de Regana

 Part inicial Pas den Capet, damunt Racó den Vives amb el Penyal del Migdia al fons

 Pas den Capet mirant cap al Cornador Petit

 Pas superior del Pas den Capet, posible conexió amb Pas den Pep Serra

 Dinar al Cami de S'Estepareta

Sortida Pas den Capet i Telefonada al Pas de Sa Servera amb Raco den Lloca a la esquerra

Rotes den Lloca

Una tronada ens fa canviar les cases del Rei Sanç, El Pacífic (construïdes pel seu pare Jaume II per curar la seva asma a inicis del segle XIV), per la imperial Vall de Sóller. Arribem al inici del Camí de Ses Rotgeres, allà a on travessa el Torrent de Sa Regana(1), davant un portell metàl·lic que dona via a la finca de Sa Salrana, famosa per l’estància de l’actriu Hale Berry durant la gravació de les escenes de la pel·lícula Cloud Atlas, d’imminent estrena. En una caminada per la finca, va rebre les carícies de Tramuntana en forma d’una fractura de peu (2).

Llosa de Can Mametes

Entaulats a la caseta d'en Sebastià

Encapçalats per el nostre amfitrió Sebastià seguim les seves passes pujant a estones per un camí de pedra en bon estat per evitar la pista que va perdent amplada i ciment a mida que guanyem alçada. Una servera en plena saó ha adornat el terra amb els seus fruits. Unes rajoles pintades indiquen l’entrada a Ses Rotgeres, quan abandonem definitivament el camí per seguir el tiranyet a estones empedrat, de vegades enllosat,  que enllaça una marjada d’oliveres rere l’altre. De mica en mica, els pins  comencen a fer la seva aparició. En un punt el camí sembla dur cap a la dreta, però hem d’observar una estreta canal esglaonada amb lloses gairebé invisibles sota les mates de càrritx que es el punt clau per agafar el inici del Pas. A la seva part superior el camí segueix endinsant-se en un bosc d’alzines. A la esquerra, una cresta que comença amb Es Cornador Petit, ressegueix amb el Puig Major i el Penyal des Migdia per acabar amb Sa Comuna de Fornalutx amb les dentetes de Montcaire al ben mig.  Mentre algú, envejós de l’actriu nord-americana accidentada, rep assistència, en Guapetón i Es Jefe acompanyat del nadiu Sebastià intenten comunicar amb unes paretetes que s’albiren sota un collet a l’extrem esquerra i que ens separa de Ses Rotes den Lloca.  Un filferro situat a una canal dona certes esperances, que s’esvaeixen aviat amb la verticalitat dels cingles. Una coveta amb una pareteta al seu davant i un petit pou al seu interior marquen el caminoi que s’enfila finalment fins a un coll que ens proporciona una sensacional vista des de Es Teix fins al Cornador Gran amb la vila de Sóller i els seus llogarets com a senyores de la vall.  En aquest mirador destriem una baixada cap a un coll de tords i la sortida del pas que el amic Emilio Alonso, en una crònica del passat  any (3), va recórrer i descriure com l’autèntic Pas den Capet. En Sebastià ens fa notar que te noticies de l’existència d’una altre pas, conegut com Pas den Pep Serra, que encara no ha ubicat i que esta  situat cap a Ponent. Tornem al camí i seguim pujant fins arribar a una paret de partió amb una esbaldregada que ha estat convertida amb l’ajut del ciment en una còmoda escaleta per passar al altre costat. A l’esquerra es veu una bellíssima construcció  feta al voltant d’un antic rotllo de sitja, amb cisterna i forn de pa. Una llossa identificativa que ens indica que som a Can Mametes a veïnat de S’Estepar. Ben aviat enllacem amb la pista que ens portaria cap a la dreta al Coll de S’Ullastre i el Camí de S’arrom,  per continuar cap a l’esquerra agafant com a referència Es Cornador Petit. Un pavelló perfectament arreglat es la fita per agafar el camí que en suau descens ens manarà fins al Pas de Sa Servera, conegut per nosaltres com Pas de S’Estapareta. Unes roques arrodonides ens fan de balconada sobre Es Torrent de Sa Regana mentre recuperem forces. Al altre costat es veuen dos porxos i la possible paret que hem vist al matí al inici del Pas den Capet. Un caminet en bon estat sembla portar cap Es Pas de S’Escala, guiant cap el naixement del torrent. En Guapetón te ganes de fer una incursió cap a la zona, però en la baixada decidim que la trescada per les Rotes den Lloca quedarà per més endavant, sense que se’ns pugui associar l’accepció més pejorativa del nom (“Home inactiu o cobard”). En tocar el primer porxo, descendim ràpidament enmig de olivars en el que estant fent neteta de coníferes. Una clàssica pèrdua, ens fa fora camí, baixant a la mala. Una relliscada den Sebastià acaba en una estirada “palomitera” de quelcom que vola al seu damunt topant genolls i crani amb la única pèrdua, trivial a la vegada que significativa, de dignitat i pell als malucs. P’habernos matao ! que diria un castís. Finalment assolim la pista del Racó den Vives, enmig d’argelagues, batzers i altres plantes dificultoses. El amic Sebastià ens ensenya el olivar i l’hort familiar, oferint-nos el regal d’un refresc al interior de la caseta discretament restaurada. Asseguts al voltant de la taula seriem l’enveja dels millors actors de Hollywood, atrinxerats rere reixes, filferros punxeguts i càmeres de vigilància en les seves mansions de portada de revista.  

Retrobant aquells dies en el que les excursions acabaven amb una passejada per la vila  abans d’agafar el tren o el correu i abusant del nostre guia, fem una volta per l’alqueria del Comte i el seu moli, els rentadors amagats a la riba del Torrent Gros, Can Prunera i el carrer de Sa Lluna, amb la casa que li dona nom (4), presidida des de fa més de cinc segles per la enigmàtica escultura sobre el seu portell. Senzillament encisador !

Les giragonses de la carretera del Coll de Sóller ens engronsen mentre l’aire fresc i encarà banyat entre a bafarades. Olor a terra humida, a pluja, a molsa, a tardor. Les quatre estacions de Vivaldi tenyeixen de color aquest horabaixa estirat, premi a la paciència, a la companyonia i als gusts senzills, discrets i esforçats.

I es que com dia la dita (una mica modificada): Cinc coses hi ha de la millor qualitat; Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva, pa de forment i amistança fina.

(1) REGANA f. La part inferior de l'espinada; cast. rabadilla.

 «En estar cansat de batre, tenc sa regana qui em sua i a s'ombra de sa barraca, ves ací si el diable se l'endua!»

 (2) Noticia DBalears i accident Hale Berry

http://dbalears.cat/actualitat/ara/halle-berry-amb-mal-peu.html

 (3) Crònica Emilio Alonso a Mis días de montaña

http://ealonso1.blogspot.com.es/2011/03/pasos-den-capet-i-sa-servera.html

 (4) Descripció de la Casa de la Lluna, els seus origens i evolució

http://fabian.balearweb.net/post/27569