sábado, 17 de octubre de 2009

CORNADOR PETIT pel pas des cable i pas d´en Careta

Pas d´en Careta
Cim del Cornador Petit

L´Ofre i Cornador Gran

Pas des cable

Cova de les alfàbies

Avui anava al punt d´encontre habitual sense haver pensat res en concret per anar a trescar. Eren les 8'02 i havíen tres raconers que ja partien: n´Araceli, el sr. de sa torre i es Jefe, i ja teníen decidit el lloc a on anaven, pero vet aquí com es Jefe me diu: "vull que nos duguis al pas des cable", i jo dic: que li havia dit a en Ramiro que el duria pròximament. "Lo siento Ramiro, pero el Jefe es el Jefe".

Iniciam l´excursió des de Biniaraix, començam a caminar pel camí des Barranc, posteriorment agafam el camí vell. Quan ja duim una estoneta pujant, els hi dic de cercar la cova de les alfàbies, ja que nos sobrarà temps. I efectivament aquests 4 raconers troben la dita cova, lloc on aprofitam per berenar.

Després tornam al camí i anam fins a la desviació que nos durà al pas des cable. En aquest cruce ens trobam amb en Emilio i en Cesar, dos joves dels Xots, que anaven a cercar el pas des cable , sense sabre realment on es trobava. I aquesta troballa tendrà conseqüències per en Victoriano. Haguent agafat el nou camí, anam pujant, primer fins una caseta, llavors fins una altra esbaldregada, lloc on trobam l´amo de l´olivar (en Joan de can Carol) , essent molt amable, diguent que aquí on nos trobavem passsaven molt pocs excursionistes. Nos informa del nom que té el pas que ferem de baixada, i que desconeixia el seu nom. pas d´en Careta. Ja que esteim molt a prop del pas des cable nos acompanya fins a la seva base. Aqui en Victoriano ja remugava, pensant si seria dificil. Ens despedim de l´amo de l´olivar i atacam el pas: un pas senzill, bastant vertical, pero un poc mal de localitzar si un no ho sap. Llavors anam a cercar l´encletxa que fan els dos cornadors, i aqui en Victoriano torna a remugar més, amb els llocs que li duim. Per superar l encletxa s´ha de fer una grimpedeta. Assolim el cim del Cornador petit, i disfrutam d´unes vistes espectaculars.

Tornam al collet que fan els dos cornadors, i allà ve quan en Victoriano decideix deixarnos. No es veu capaç de baixar per on hem pujat. Pero després de convençerlo, gràcies a l´ajut d´en Cesar i n´Emilio, se li fa un braguer i se´l baixa asegurat. Voltejam el cornador petit, fins que arribam a un collet, abaix es troba el pas d´en careta. Està equipat amb uns ferros. Aqui se torna a asegurar a en Victoriano, ja que es trobava bloquejat, pero realment es un pas senzill. Després del pas iniciam la baixada per la incomoda rosseguera de can ribera, fins que trobam un cable a la dreta, lloc on deixam la rosseguera i entram dins un olivar, i per un camí molt ben conservat arribam a una caseta on dinam i seguim baixant pel camí que ens portarà a quasi l´inici del camí des barranc.

No hay comentarios: