lunes, 26 de octubre de 2009

Torre de Lluc



Ahir diumenge un parell de raconers i altres atrevits companys, varem anar a un dels llocs més extrems de la nostra estimada Serra, com és la “Torre de Lluc”. Excursió llarga i més llarga tal qual la férem.

Sortida a les 9,15 del Monestir de Lluc, en direcció al Clot d’Albarca, Can Pontico, Son Llobera, pista+ pista, fins a Cosconar i Quarter de Carabiners.

Feta la merescuda mossegada i beguda a la font des Poll, iniciem la part més feixuga de la jornada: un poc a la mala anem cercant les fites que ens conduiran al senderó empedrat que condueix a la torre.

Quan ja es veu el “Morro de Bordils”, poc abans d’arribar als passos tortuosos que obligatòriament que condueixen al Morro de Bordils, ens desviem a ma dreta per anar en direcció a “Cala Codolar”. Ja fora camí, cerquem una cova, que ara no recordo el seu nom, i després baixant per la carritxera i per la banda dreta de la torrentera arribem a Cala Codolar, amb un “banyito” inclòs.

Ara comença la intensa pujada per un pas un poc aeri, sense massa dificultat, i per terreny càrstic, tira-tira, arribem a la Torre de Lluc, que s’aprecia més esbucada que en anteriors visites.

La tornada per la ruta habitual (única), sense complicacions, fins al Quarter de Carabiners. Son les 4,20 hores, queden poc més de dues hores de llum, i alguns que estan un poc tocats físicament, no volen ni sentir a parlar de baixar pel Torrent de Boverons i remuntar el Torrent de Lluc. En Lluis i jo, decidim fer aquesta tornada alternativa i els altres continuen per pista.

La baixada per Boverons la fem “intensa” (hem empleat 30 minuts des de Carabiners), un poc al límit i amb un cert perill de caure entre el càrstic (realment, hi va haver caiguda, per sort sense conseqüències).

Ja al llit del torrent de Lluc, remuntada a tota màquina, per evitar la foscor ... pas de sa mata ... i enllaç amb el Clot d’Albarca i ja amb fosca total, arribada a Lluc, a les 7,00 hores.

26,700 km.

PD: Els companys ens classifiquen de “masoquistes” i no entenen la nostra intensa afició per caminar per aquests llocs.



1 comentario:

pmmp dijo...

A n'això se li diu una soberana matada i a molt bon ritme.

Enhorabona