Es Murteret, Primer Assalt, cronica a la correcuita

Es Murteret

Prominéncia costanera, el nom de la qual és el resultat d'una metafora en semblar-se a aquest estri casolà per la forma cilíndrica i una altra pedra que recorda la maça del murter. El topònim ja apareix citat per l'arxiduc Lluís Salvador. La zona costanera des Murteret sembla que va ser un dels millors indrets de la contrada per a capturar cabrits amb cans i llaços.

Extracte de "La Costa d'Escorca", pàgina 137

Aquest petit fragment va despertar la passió den Bergant que ens ha portat a l’aventura (que d’altra manera no es pot catalogar) de la jornada.

Descens per Es Burgar. Primera escisió den Toni, Pippos i el seu amic cap a Sa Rota den Negre, per iniciar travessia cap a Sa Serra de S’Esquerdar, travessant Es Torrent de Sa Font. Bona sort, companys !

Pujada vertiginosa per Pas des Boverons per sortir al peus de Sa Serra de Ses Farines i el seu arc enganyosament proper i atractiu. Arribada al Quarter a on es berena a l’ombra del mur que dona cap a Sa Roca Roja i el Pas de Sa Paret, evident en la seva localització i nom per aquell que fa de partió amb Cosconar.

A marxa ràpida agafem el camí que neix a la part alta del Torrent dels Ferrerets per anar a cercar, a l’ombra de uns vells i enormes pins, Es Cingle Pla. Seguim el camí, de vegades sostingut per parets, altres enmig de la vegetació, ocasionalment superant bocins completament desapareguts, admirant el paisatge marí que ens ofereix un dia de tardor amb inspiració estiuenca. La mar plana, aferrada, delimitada per un tel de núvols que impedeixen distingir l’horitzó, esta puntuada de taques i retxes blanques que constitueixen les barques sortides a gaudir dels plaers de la pesca i la Mediterrània. La Torre de Lluc, damunt Es Morrillo den Bordils, ens guarda per la esquerra mentre tota la immensitat d’aquesta contrada ens aplana amb la seva imponent presencia. L’ombra del Puig Roig ja fa estona que no es tapa i el sol pica fort. En un punt abans del Coster des Noguer, en un revolt del terreny, en Bergant anuncia que ara comença de veritat l’excursió. Allà baix, diu, hi ha Es Murteret, l’objectiu. Hi ha decisions. Un grupet estirarà la jornada per es camí fins als voltants del Coll dels Asses. Nou ens amollem per un terreny indomable, que no permet un sol moment de descans. De mica en mica, perdem alçada fins assolir dues puntes bessones en les que unes fites construïdes per Bergant la primavera passada marquen el darrer punt que va assolir en la seva descoberta. Es Murteret s’endevina al fons d’un comellar format per una rosseguera rosta i molt desfeta al costat d’una paret vertical en la que han fet el niu uns falcons marins que s’enlairen i comencen a xisclar per advertir-nos de la seva presencia. Baixem un poc més. Un parell decidim que les nostres forces arriben fins aquí i desprès de desitjar bona sort als cinc elegits per a la glòria, tornen a pujar. Per ells serà la feina i l’honor, per nosaltres la satisfacció d’haver-ho intentat. El seus noms mereixen ser citats; Bergant, Correcamins, El Coyote, César i Trepador. Una llarga estona de descans abans d’afrontar la pujada ja que, si ha costat baixar, que n’he de dir de la pujada. Horrorosa, inacabable, tremenda. Quan ja pensem que som a la vora, una camieta de color rosa situada més enllà elegantment portada per Unamas ens indica que el vertader camí esta encara lluny. Quina putada ! Finalment arribats, moment per menjar alguna cosa i recuperar l’alè i omplir panxes. Avaluem los possibilitats d’èxit dels companys i no veiem gaire clar. Comença’m a desfer camí cap a Carabiners. Tenim el privilegi d’estar a un dels pocs llocs de Tramuntana des de els que es poden admirar fins a quatre torres de vigia, amb la presencia des Morro de Sa Vaca endinsant-se a la mar. A mida que ens atraquem al coll, ens adonem de que anem curts d’aigua. Seguint el camí cap a Cosconar, donem la volta al Coll i ens encaminem cap a Sa Font des Polls, la única de la contrada disponible. Quan ens amollem per es torrentet que ens porta cap a S’Aljub de Sa Font la cosa pinta malament. Tot esta eixut i no es veu gota d’aigua córrer per enlloc. De sobte, el miracle. Un fil d’aigua surt mansament de la Font per pegar a un abeurador amb el fons ple d’algues i cabots. Per omplir una botella de un litre d’aigua ens hi peguem més de cinc minuts, però avui cada gota compta. Som cansants i encara ens queda una estona de feina. De fet dues hores. Alguns es refresquen, altres fan mitja becaina, un parell mengen o escolten les converses dels altres. Un interludi per tancar la primera part de la jornada i afrontar la darrera. Casi a toc de siulet, marxem descendint per Es Torrent que neix a Sa Font per anar a cercar l’inici del Pas des Boverons. Convé adaptar el ritme per no acabar escampats en aquestes ferestes i belles terres. Una mirada enrere ens mostra el nas poderós de Sa Roca Roja, que ens fa mitja befa per el nostres resultats. El descens es fa llarg, fatigós, amb les frontisses rovellades i les puntes dels dits castigades, delatant la negror que vindrà demà. L’ull maleït del arc de Sa Serra de Ses Farines, se’n riu dels nostres bategats cossos. Una estoneta a l’ombra, asseguts a les roques del tàlveg del Torrent de Lluc i per amunt. Com sempre aquest en aquesta ascensió, cadascun amb el seu ritme, controlant respiració i batec de cor i anima. Moment per analitzar la jornada i escoltar lo que el retrobat Javier ens ha de contar. Enhorabona i ben retornat, Javier !! La tarda guanya la partida definitivament i la llum ofereix algunes de les millors perspectives de la zona. I n’hi ha tantes !

El renou de les maquines en la carretera es la targeta de visita brutal del retorn a la civilització. Que hi hem de fer!. Amb ànsia, inquietud i desencís esperem noves dels cinc privilegiats. La tecnologia no ens ajuda i el camí de retorn es fa llarg com una quaresma. Finalment tenim noticies. Cansats com cans apallissats s’han quedat a poc metres del objectiu. L’historia de la descoberta de Sa Crivella es repeteix. Haurem de tornar a fer un altre intent, amb tot el coneixement adquirit avui. Per lo bo i el dolent. Però, tots i totes, finalment partirem cap a cases, cansats i trinxats per les carícies que la nostra estimada Serra, una altra vegada, ens ha proporcionat amb contundència de bruixa de rondaia.

Com que no n'aprenen, ja n'hi ha que somien en conmemorar el primer aniversari de Sa Crivella de la millor forma possible. Ja vos ho podeu imaginar !

Hora d’inici= 09:30 Hora Final=18:45

Referències
La Costa d’Escorca, Ordinas et al.
Mascaro Pasarius, lamina 1
Rutes Amagades de Mallorca, # 28