Puig de Ses Moles, Basses de Mortitx i Torrents dels Horts

Les vinyes de tardor de Mortitx ens acullen en un dematí fresc i amb un cel estirat que presagia el millor. Arribats a la vinya principal, per la pista que porta a Lavanor, ens desviem per el camí que surt a l’esquerra per anar vorejant el tancat i arribar a una barrera metàl·lica que ens permet travessar un torrent mig encimentat i començar a pujar per un camí que es lo que queda de l’antiga via de comunicació amb les cases de Femenia Vell. Ben aviat arribem a una tanca que marca un espai pla i pedregós que constitueix L’Urdial a on es destria una barraca enrunada al seu costat de tramuntana i un pou al ben mig de la contrada. Ens dirigim cap a la vessant oest a la vora d’unes figueres per agafar un caminoi molt perdut que va cercar el coll que tanca aquesta contrada. La pujada es veu dificultada per les argelagues i les carritxeres. De forma sorprenent anem localitzant restes de tubs i estris per regar que no sabem molt be a que treuen cap. Arribats al collet, les parets del Puig Ciuró i el seu germà gran el Puig Caragoler prenen el relleu de la majestuositat del Puig Gros de Ternelles i la cinta de plata de la badia de Pollença que deixem a la nostra esquena. A partir d’ara es tracta d’anar pujant amb tendència cap a l’esquerra, per anar a cercar la pista que comunica Femenia Vell amb el Coll Ciuró. Una bona referència es la de un pi sec de bona mida que destaca entre el paisatge. Al cap d’una horeta ja som a la pista per la que marxem a la cerca de la Font den Quelota. La mina brolla amb alegria i tenim ocasió de tastar el seu fresc fruit. Com que hem quedat a l’ombra fem una estirada i arribem a un replanet solejat a on fem una aturada reparadora. Tenim temps per que en Guapetón ens faci reparar en un parell d’alternatives per pujar al Caragoler. Posats en marxa de nou ben aviat som al Coll Ciuró. Tot d’una sortim de la pista a la dreta per anar a cerca el cap cucurull del Puig de Les Moles. Com que l’atac directe es complicat optem per rodejar-lo per uns cingles a la seva esquerra per anar pujant de forma constant fins a un replanet que ens porta directament fins al conjunt de pedres amuntegades que marquen el mes alt. La visió sobre el Caragoler de Femenia es espectacular, només trencada per la ferida rogenca de la infame pista oberta no fa massa anys. Destriem cap a l’est un altre turonet i cap allà anem per descobrir sota les roques que marquen el seu cim una gerreta amb un naixement al seu interior. Es temps de fotografies (els que no has esgotat les bateries, es clar) i decisions. Baixarem fins a les Basses de Mortitx per desprès agafar la Coma de Ses Truges. Una canal que surt a l’esquerra ens fa perdre alçada ràpidament encara que hem d’afinar el pas per evitar baixar a la mala. A la seva sortida tenim un moment de dubte que es resolt per Es Senyor de Sa Torre i en Guapeton que parteixen en direccions oposades per determinar el següent pas. En Guapetón torna ben aviat per avisar-nos que als peus dels cingles que marquen la sortida a la dreta de la canal ha observat un gran forat. Cap allà ens dirigim i en pocs minuts tenim ocasió de admirar l’espectacle d’una cova amb dues entrades de grans dimensions. El seu costat de llevant ofereix una balconada de privilegi sobre tota la zona de Mortitx, Ariant, Badia de Pollença... fins i tot es pot albirar la costa menorquina. Alguns ja planifiquen una vetllada per a l’estiu vinent a n’aquest fresc i encisador indret. A prop es localitza una coveta amb mostres d’habitatge humà i animal no massa antigues. A un li venen al cap les histories que narren com aquestes contrades varen ser uns dels darrers refugis de la població musulmana en els anys immediatament posteriors a la conquesta catalana. De fet no massa enfora, a les rodalies del Caragoler, es varen fer unes troballes a la Coveta des Rovell constituïdes per tres claus de bona mida, que degueren obrir les cases d’aquelles gents, darrer i trist testimoni del destí final de tots els que han estat sotmesos per la força i de la seva postrera esperança. Insha’Allah !
Desprès d’aixó ens dirigim amb direcció cap a l’esquerra baixant per un comellar ple de fites que ens porten per un restes de camí pràcticament esvaït i que obliguen a extremar les precaucions. Ens dirigim cap a la zona coneguda com Es Més Alt de Ses Basses. Arribats a aquest indret tenim una balconada prodigiosa sobre aquesta zona. A la seva dreta destriem la pista encimentada cap a la qual ens dirigim perden alçada en direcció cap a la nostra dreta. A un comellar localitzem un petit amagatall sota un cingle en el que s’ha construït un pareteta per donar aixopluc a una o dues persones com a molt. Quan som a la vora de la pista, en Toni Sineve, feliçment arribat de les seves aventures indiques, s’en recorda de que per allà s’hi troba la Cova de Ses Gerres, una antiga necròpolis, en la que es trobem una alfàbies per recollir l’aigua. En Lluís li ajuda, però no localitzem el indret. El sol pica amb força, portem camí a les cames i es temps de decisions. Baixarem per la Coma de Ses Trutges per dinar vorera el Torrent Fondo de Mortitx. Guiats per Es Senyor seguim una fites i iniciem la baixada. L’imatge poderosa del Musclo des Llorers queda a la nostra esquerra mentre anem baixant en direcció cap es torrent amb Es Coll de Sa Pleta marcant la sortida cap al Rafal d’Ariant. Ens espera una sorpresa quan en anem a cercar Es Rellar des Racó. Es tracta del aprofitament d’una encletxa gegantina en el ben mig d’una llosa de pedra que recull l’aigua. L’home ha aixecat una paret seca en un dels seus extrems per emmagatzemar el líquid i ha dotat d’una cubeta i una aixeta la seva sortida. Unes lloses de pedra el tapen per evitar la caiguda de branques o animals i per mantenir l’aigua neta i fresca. Un bon exemple de l’enginy humà sortit de la necessitat de sobreviure. Seguim a la dreta del torrentet que marca la baixada fins arribar a un coll que mostra el nas poderós del Musclos de Ses Cordes. Ja podem endevinar a la esquerra el Bec d’Oca. Anem baixant a la mala entre carritxeres i mates per arribar al Torrent. El superem i anem a cercar l’ombra d’un plater amb les fulles de tardor, veïnat d’un gorg d’aigües fresques. Dos valents i una valenta aprofiten per fer un bany (si, malpensats, en pilotes) mentre la resta ens estirem per terra i fem us dels queviures i begudes. La cosa es va animant i ben aviat tenim l’oportunitat de celebrar l’aniversari de la nostra costitxera mes internacional (GLÜCKLICHER GEBURTSTAG !) que ens regala amb un pastis de xocolata que tira d’esquena. La cosa s’anima quan Es Senyor de Sa Torre es fa perdonar alguns pecats d’incontinència (verbal) amb uns “amargos” que adelanten el dia de Tots Sants. Ens hi quedariem tot lo que queda del dia, però es temps de tornar a posar-se en marxa. La primera dificultat es el passet del Bec d’Oca, que constitueix un estret passadís a l’esquerra, relliscós però amb bones presses. Un grup troba que han de localitzar una cova que es diu que es ocupada ocasionalment per uns eremites moderns i parteixen a la seva recerca mentre la resta fem una sessió de ioga ibèric a la cruïlla del Torrent de Mortitx i el Torrent dels Horts. Quan ens retrobem s’estableix una discussió. La sortida mes evident i fàcil es la del Torrent de Mortitx. El Torrent dels Horts suposa una aposta arriscada, ja que no sabem el seu estat i si hi ha o no aigua en els seus gorgs. En Toni troba que es arriscat i en Guapetón i en Lluís ja els hi va be. Finalment fem ús de l’esperit raconer mes radical (triaràs sempre el camí desconegut envers del conegut, lo complicat enfront del senzill, ...) i pensem que serà una bona forma de celebrar l’aniversari de la nostra companya. I, senyores i senyors, vaja quin regal ! El torrent comença amb unes pujades senzilles mentre es pot observar com al fons s’albiren unes parets verticals que semblen no tenir fi. Ben aviat la cosa es complica i anem pujant entre roques immenses cobertes de verdet i amb petits gorgs que no impedeixen el pas. L’ull no es cansa d’admirar les formes que l’aigua i els caos de roques han creat en aquest lloc encisador. La primera dificultat surt quan a la sortida d’un passadís obscur tenim que grimpar a la mala ajudats per una corda de fortuna que hem trobat ja penjada i amb la que ningú amb dos dits de front fermaria ni un ca rater. Superat aquest primer pas en ve un segon mes senzill però que obliga a contorsions i posicions que ens recorden altres situacions més joioses. Un tercer pas ens permet superar una inclinada llosa llenegadissa. Una altre corda, cosina germana de la va emprar en Bonatti als anys 50 del segle passat, ens dona (o no ?) confiança per passar-hi. El darrer pas obliga a muntar una corda (de les nostres) que ens fa passar a veïnat d’un gorg ple d’aigua que constitueix la darrera dificultat. Alguns opten per vorejar-lo i altres per remuntar per un arriscat cingle aferrant-se a les mates de càrritx. Ja hem sortit de la zona mes complicada i ara nomes queda prosseguir un centenar de metres per sortir a la dreta del torrent quan veiem una paret que marca la frontera entre el càrritx i un bosquet d’alzines. A la mala anem pujant fins arribar a la paret que es el marge de suport d’un camí de ferradura que ens dur, ara sí, a la pista que connecta Mortitx amb el Refugi de Lavanor. La visió de la llum del horabaixa il·luminant les parets del Tomir (la muntanya que millor es veu a la tarda a judici del que l’escriu) ens porta fins a les vinyes que ens han acollit al matí per donar fi a aquesta jornada mentre les frontisses grinyolen i pateixen de valent.

En altres paraules, un altra èxit del senderisme mallorquí !

Hora Inici = 9:15 Hora Final: 18:15

Referències
Mascaro-Pasarius, lámina 1W
Mapa Alpina Tramontana N
Mallorca Vora Mar, II