domingo, 22 de noviembre de 2009

Cova del Soldat Fuit (a la Mola de Tuent)














Com és habitual entre els “Raconers”, es varem plantejar un parell d’opcions, una més “canyera” i un altre més “facilona”, si bé a la Serra de Tramuntana es passa de fàcil a difícil en cinc minuts. El grup “canyero” volia investigar la ubicació d’una cova que hem sentit a parlar, la “COVA DEL SOLDAT FUIT”, ubicada presumiblement als espadats (acantilados) de la Mola de Tuent.

L’inici des de CALA FOTUDA (zona , lloc “encisador”) es va complicar molt i molt, ja que l’opció triada ens va conduir directament a unes repises estretes damunt la mar, aèries, descompostes i, clarament perilloses. Mitja volta, amb dificultats per descendir (va ser necessària una posar una corda com a passamà per llevar la tensió psicològica i cert perill).

Seguidament, pujarem pel pas ja descobert fa uns mesos, dit, pareix, “PAS DES COCÓ”. Pujada intensa, però fàcil i agraïda per les bones vistes a Cala Tuent.

A part alta del pas agafem direcció cap els precipicis, sense cap referència bona, ja que no sabem ubicar la cova realment. En arribar al límit de l’espadat esgarrifós (escalofriante), no trobem cap pas o res similar que ens permeti descendir i/o localitzar la cova. Veient les fotografies des de la mar, pareix que la cova està més a l’esquerra, es dir, més cap a cala Tuent. Ja veurem si podem arribar-hi qualque dia (segurament haurem de muntar un “ràpel des de dalt, bastant espectacular ... una nova aventura).

Abandonem la zona, fent unes voltes per veure la part de “Ses Fel.les”, grimpada a la “Roca des Nas”, ja a les proximitats de la torre de la Mola de Tuent, també dita torre de Can Palou. Aquesta torre fou cedida gratuïtament fa uns anys per l’Estat Espanyol a l’Ajuntament d’Escorca amb la “condició” de que fos utilitzada lliurement per activitats excursionistes.

Resum: No es va aconseguir l’objectiu, de fet ja ens ho temíem, perquè les fotografies fetes des de mar endins ho pintaven molt difícil, però la jornada, com sempre va ser entretinguda i plena d’anècdotes: terreny complicat i poc conegut, pedres que cauen, ràpels, serps, dubtes constants per falta d’un líder, xocolata, dolços i companyerisme del bo, etc., ...).

3 comentarios:

guapeton dijo...

si es que no se os puede dejar solos!!!...
Según el libro la costa de escorca, esta cueva probablemente se llama asi por similitud con la del torrent de pareis, pero sin base histórica que defienda su denominación... vull dir, que no hubo ningún soldat por alli.

Correcamins dijo...

Pues quizás SEAMOS LOS PRIMEROS en visitarla. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

pmmp dijo...

Creo que se avecina una nueva "jornada antológica" como volvais para acceder rapelando a la cueva ;-)