Sa Crivella

Diccionari Alcover Moll

CLIVELLA (o crivella). f. Clivell, escletxa, tall molt estret (or., occ.); cast. grieta.

Just fa una setmana teniem ocasió de divisar en la llunyania una petita esquerda als voltants de Ses Basses de Mortitx, des de les rodalies de la Font den Castell. Un dit enèrgic indicava el pràcticament inapreciable accident geogràfic, mentre una veu amb accent aragonès afirmava: “Lo ves, allí esta Sa Crivella, ¡ seguro !”

Ja feia estona que en Bergant i en Guapeton venien rondinat i rumiant les possibilitats de localitzar aquest indret que apareix en mapes i cartes, ara a un costat ara a l’altre i del qual havien sentit histories molt diverses. Que si es tractava d’un pas de contrabandistes, que si no era mes que una encletxa sense sortida, que si existia segurament exigiria la utilització de material tècnic d’alt nivell, que si...

Un dia solejat d’aquest càlida tardor va ser el escollit per aquest intent. El camí per la pista que comunica Mortitx amb Lavanor per acabar a les Basses de Mortitx, es fa a pas viu, amb frisor només refrenada per una visita a la Font Blanca i els seus majestuosos Polls Albes, dels que ja sols queden dos dels tres originals. La visita obligada al pou i la bassa amb la seva volta d’ullastre es el inici de la recerca. Decidim sortir del tancat metàl·lic en direcció cap a la mar en direcció lleugerament cap a l’esquerra. Ben aviat enganxem un enfiloi de fites que ens porten per lo que suposem que es tracta del jaç del Torrent des Porcs. El pas es fa entre una mar de càrritx en suau descens. En Guapeton no ho veu clar i surt cap a l’esquerra en companyia de la seva “guardia de corps”, Es Senyor de Sa Torre i El Coyote. La resta seguim confiats les pases de Es Jefe i en Bergant, guies de pedra picada. Per si des cas hi ha nirvis, En Toni Sineve i en Cèsar son de la partida. De cop i volta, observem com arribats al penya-segats hi ha dubtes. El torrentet mor a una timba imponent en la que no s’endevina sortida. Mirem a esquerra, a dreta i no albirem més fites. En Toni i en Cesar fan un intent que no te fruit. La bufetada es d’escàndol i no cal arriscar-se ni un pèl. Tossuts com un aragonès, comencem una recerca girant cap a l’esquerra examinant encletxes i forats. La veritat es que la vista es esplèndida i paga la pena. No de bades els afamats Germans Sastre varen batiar aquests indrets com La Ribera Secreta. Es tracta de un territori vertical, vertiginós, en la que només quatre arbres s’aferren caparruts a les parets obscures i banyades per la humitat marina. Sobtadament un parell de crits i unes veus d’atenció ens fan posar alerta. Sembla que han trobat cosa. Arribem a un racó herbós en el que una mata enorme tapa lo que sembla el inici d’una canal més, igual a la mitja dotzena que hem trobat abans i que no porten enlloc. Per això, tant de crits i tanta comèdia ? Però, que punyetes ! Es senten veus joioses a l’altra costat de la mata i quan un s’atraca veu un foradet petit i negre com un carbó al seus peus. Amb seny de bístia vella es esmunyim per sota. Quan els ull s’acostumen a l’ombra descobrim que som en una ample encletxa rodejada de parets, que es va obrint a mida que anem perden alçada. La mata oculta de forma perfecta l’entrada. Un parell de pedres col·locades ens confirmen que l’home ha estat abans aquí. Un quer de dimensions colossals sembla tancar la baixada, però en atracar-nos observem que esta encaixat con una falca i que al costat esquerra la llum ens confirma que hi ha pas. Un parell de paretetes ens sorprenen i en donen la benvinguda a un primer escaló des de el que es pot apreciar la mar. El Coyote va amunt i avall, entrant i sortint de tot forat que hi troba (i ni ha un parell mallorquí...), mentre aquest cronista bada boca i ulls. La baixada exigeix una primera desgrimpada ajudats per una corda fermada de forma improvisada. Aquest cronista i Es Senyor de Sa Torre no ho tenen massa clar i decideixen acomiadar a la resta de companys que s’amollen per avall sense massa embulls. Noltros formarem l’equip B, que els esperarà a la sortida del Pas de Ses Maresques, donat que l’objectiu final es descendir fins la mar i comunicar per la part baixa dels Cingles de Sa Carabassa amb la zona esmentada. Amb la guia del fum de la pipa des Senyor de Sa Torre ens dirigim cap a una filera de pals units amb filferro que es dirigeixen cap a la línia de costa, des de el putxet veïnat del Coll de Ses Falgueres. Des de aquí tenim una primera visió dels blancs cingles de Sa Carabassa, just abans de la desembocadura del Torrent de S’Argelagar. A bon ritme i per un terreny duríssim, tenim ocasió de parlar de lo diví i lo humà, mentre dins el cap va i ve una pregunta. Com els hi anirà als adelantats en la seva descoberta?.

Es Senyor de Sa Torre fa evidents les seves dubtes sobre les possibilitats d’èxit quan arribats a la part esquerra de Sa Carabassa tenim una visió directa sobre la zona que estan transitant els companys. Una esllavissada recent mostra una ferida rogenca a prop de la mar. En teoria han de sortir als replans inclinat situats sobre aquesta zona, abans de assolir la part baixa de les rossegueres de Sa Carabassa. Ens mirem de cua d’ull i movem el cap. No sembla que la cosa pinta bé i que la baixada a la mar es pugui fer. Decidim no anar fins a la sortida del pas i esperar damunt l’esperó que forma la tenassa esquerra que tanca el circ de Sa Carabassa. Amb bona vista i el sol a la cara, dinem de forma relaxada, confortats per una botella de vi negre de la darrera collita de Sa Torre. Una barca de bou pintada de blanc i vermell arrossega les xarxes de forma peresosa als nostres peus i només un parell de barquetes trenquen la blavor fosca de la mar. De tant en tant, fem un parell de crits o peguam una xiulada, per esperonar i orientar als nostres. No hi ha resposta. El temps passa i la processó va per dintre. De sobte algú contesta a les nostres veus. Semblen venir del dalt no d’abaix ! Observem cinc figures que es retallen sobre el cel blau al collet a on els pals amb filferro ens varen orientar. La veu poderosa des Senyor els informa que es podem aturar a dinar i que noltros desfarem el camí fet. La precipitació es mala consellera i aquest cronista es pega una bona bufetada amb poques conseqüències just començar a caminar. A tota pastilla i fent dreceres tornem sobre el cingles per anar a cercar als companys. Quan coronem sembla que els nostres companys hagin passat per ull. Han desaparegut i només de intentar-ho un parell de pics dues veus contesten. Seguint la més vella tradició raconera, hi ha hagut un moment en el que hem arribat a estar dividits en quatre grups diferents ! Acompanyats den Correcamins i en Bergant anem a la recerca dels altres als que trobem un poc més tard, encolomats dalt d’un putxet que domina el Coll de Ses Falgueres i en el que Es Jefe presideix de forma majestuosa. Ens informen que a mida que perdien alçada la cosa s’anava complicant de valent. Han decidit tornar i deixar en les cames i la perícia den Guapeton i en Toni Sineve l’intent. La cosa no pinta bé i mentre consumim les darreres gotes del excel·lent vi de Sa Torre, anem rondinant sobre com acabarà la cosa.

Per no perdre la costum, decidim que un raconer o raconera pot tornar vençut i escaldat, però mai en la vida pel mateix camí que ha fet a la anada. Com que anem esmolats, tirem per amunt a la recerca del Coll Ciuró, que s’insinua 400 metres més amunt. El camí el anem fent a mida que les nostres botes el creen sobre els càrritx, les mates, les argelagues i les roques grises, humides i llenegadisses. Només una solitària i oblidada sitja de carboner i una petita cova amb un marget al davant (possible Cova dels Bous ?) alegren l’exigència física. Una hora més tard ja som al coll, mentre algú consulta el telèfon per veure si hi ha noves. No hi ha res i l’ombra de la jornada infortunada de Formentor plana sobre les ràpides passes del grup en direcció a la Font den Quelota. Algú s’atreveix a verbalitzar les nostres pors; “Mentre no sentim l’helicòpter, tot va bé”. Sortim de la pista que ens porta cap a Femenia per enganxar amb el Camí que comunica aquesta finca amb Mortitx, passant per L’Urdial. A prop del Coll a on tenim la primera visió d’aquest contrada idíl·lica, una cridada a Es Jefe ens informa de que els altres son de camí cap a Ses Cases de Mortitx i que tots son sans i estalvis. De forma imperceptible amollem l’aire que de forma creixent anava fent pressió sobre els nostres cors. A tota marxa anem fent metres per tenir la resposta a la pregunta. Ho han aconseguit ?

Arribats al portell, salutacions, un parell d’encaixades de mans i mirades ansioses. La serenor den Toni Sineve i el somriure den Guapeton ho diuen tot. Han hagut de emprar quatre vegades les cordes, s’han pegat un fum i s’han quedat a uns 150 metres en vertical de la mar, quan totes les dificultats ja havien estat vençudes i la visió del pas de Ses Maresques feia evident la comunicació, però ho han aconseguit. La prudència (gran paraula i millor consellera) els hi ha fet girar cua, per evitar iniciar la travessia costera i sortir per el pas sense claror i en un terreny molt complicat. Ben pensat i millor fet ! No som gelosos i Sa Crivella ens ha esperat tant d’anys que no li sabra greu que l’acabem de conèixer en unes setmanes.

Quan som al nostre quarter general de Pollença amb unes begudes, xocolata i altres delícies, sentim embadalits les aventures del grup capdavanter. La ferma promesa de tornar per completar el recorregut fa brillar d’excitació els ulls de tots. No cada dia és te ocasió de fer realitats els desitjos.

Mentre la llum desapareix definitivament i els cops que el cansat cos ha rebut reclamen atenció i cura, un no pot deixar de pensar en aquell dit aragonès senyalant de forma contundent “Lo ves, allí esta la Crivella, ¡ seguro !”

Els protas (per ordre alfabètic): Ana, Bergant, Cèsar,Correcamins,El Coyote, Follow Me, Guapeton, Es Jefe, Nomisx, Pippos, Quita (la meitat de les costitxeres),Es Senyor de Sa Torre i Toni Sineve (raconer amb jove).

Dedicat a totes les raconeres i raconers que ho de son de cor i esperit, encara sia des de la distancia.

Hora Inici = 9:15 Hora Final 17:10

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 1
Mapa Alpina Tramontana Nord
Mallorca Vora Mar (II), Germans Sastre,