Pas des Cable, Pas de S'Ingles, Cornador Petit i Pas de S'Estapareta

Avisat per l’amic FS-C sobre una meteorologia amb possibilitat de canvis sobtats, en Bergant ens portarà a conèixer el pas que fa una parell de setmanes varen ubicar en la zona dels Cornadors amb la companyia des Jefe i Es Senyor de Sa Torre. El recorregut s’inicia en el Camí del Barranc de Biniaraix que ens acull amb les seves pedres banyades. Ben aviat abandonem el camí habitual per sortir a l’esquerra seguint un indicador que marca el Camí Vell de Biniaraix. Anem guanyant alçada seguint al Senyor de Sa Torre per visitar en primer lloc la Cova de Ses Alfàbies. La seva localització no està marcada per cap fita i ens guiem per la intuïció i la memòria històrica d’alguns dels més veterans. L’accés es fa per l’esquerra cinc minuts abans de arribar al Coll den Se, just desprès d’un revolt que segueix a un petit porxo. El caminoi no és evident els primers metres, però en un parell de minuts donem volta a la penya i enmig de mates s’obra la balma gegantina que constitueix la Cova. El nom el pren d’unes gerres que recollien l’aigua que es filtrava per la part superior i que formava degotissos que, gota a gota, omplien els recipients. L’ambient és fresc i l’entorn està ple de detalls curiosos; un covo de fang trencat (que na Paquita s’entesta en arreglar), restes de petites parets, estris per llaurar... fins i tot una de les columnes ha estat transformada per un escultor anònim i desenfeinat en una cara cisellada.

És temps de berenar i planificar la resta de la jornada. Es tracta de desfer camí, per sortir a la dreta en direcció cap a un coll a on es destria un porxo en un magnífic estat de conservació. El propietari ha tingut la cura de crear un petit mirador que s’obre a la vall de Sóller, que s’obre als nostres ulls sota un cel blau que sembla desmentir els auguris de la meteorologia. En sortir per darrera el porxo ens dirigim cap a una rosseguera en la que el camí passa veïnat a un pi de generoses dimensions. El tiranyet s’esvaeix en ocasions però ben aviat arribem a un conjunt de marges que anem enllaçant, seguim el recorregut traçat per el mestres que varen crear, mantenir i treballar aquestes petites obres, fruit de l’enginy i la necessitat. Arribem a un collet que marca la presència d’un porxet mig esbucat que Es Senyor destaca com a refugi pels caçadors de tords. La visió del Puig del Verger que tanca a l’altra costat el Barranc ens fa adonar de lo aviat que hem pujat. Després del porxet, un caminoi ens deixarà als peus de la primera part del Pas. Es tracta d’una encletxa amb petits replans que ens permeten fer-los servir d’esglaons mentre ens aferrem a l’omnipresent i salvador càrritx. Un poc més amunt connectarem amb una altra part del pas que presenta una sèrie de pals metàl·lics encaixats en la pedra i restes de filferro que un temps devien ajudar a pujar i baixar però que ara han de ser apartats amb cura. Anem enllaçant una zona rocosa amb altra, amb certa tendència a la dreta, fugint de la vertical del Cornador Gran per anar a cercar l’ombra del Petit. De forma sorprenent, ocasionalment trobem restes de camí gairebé desfets però més que evidents. Hem arribat a una zona més fàcil de transitar a la que es veu l’encletxa que caracteritza la vessant de tramuntana des Cornador Petit. Anem cercant la part esquerra fent una aproximació pausada. L’inici del pas està situat a veïnat d’una balma no molt profunda i està conformat com un nas que ens separa d’un comellar que divideix els dos Cornadors. Recordant experiències properes, en Cesar tira per amunt i fixa una corda per ajudar-nos. Uns més decidits, els altres més espantats anem progressant. El Pas està conformat per una entrada que exigeix una primera grimpada que fa progressar fins a una carena que hem de seguir amb seny de bístia vella emprant les nombroses i segures preses i la presència d’algunes mates salvadores. Poc a poc anem guanyant alçada amb facilitat inesperada. La part final ens porta a una canal amb forta pendent que s’obre cap al barranc en direcció a gregal. Ens toca progressar cercant el collet que tanca la canal en la seva part superior. Arribats al mateix advertim que la climatologia està canviant ràpidament. El vent comença a bufar i té un tast d’humitat i fredor. Les antenes de la Serra d’alfàbia semblen les puntes d’una pinta, pentinant els núvols grisos. Pugem per l’esquerra cap el Cornador Petit per admirar una de les visions més grandioses de la Serra. Sóller, Biniaraix, Fornalutx, Es Barranc, la font des Verger, l’Ofre, el Cornador Gran, la Serra d’Alfabia, S’Arrom... els noms i les imatges van i venen dins els caps com un cap de fibló toponímic. Una foto de grup i cap el collet de nou. Arribats al mateix, separació amistosa i temporal. Uns van a desfer el pas, per arribar i baixar per el Pas den Careta que els hi donarà pas fins el xaragall de Can Ribera, per retrobar-nos en les cases troglodítiques de les Rotes d’en Querol. Noltros anem a cercar per el comellar que s’obre a la dreta, el camí que porta al Pas de S’Estapereta i la part baixa del Racó d’en Vives. La torrentera inicial ens porta cap a un terreny brut i gens fiable que ens porta cap a la part superior d’una rosseguera amb forta pendent que convida al Senyor de Sa Torre i Sa Padrineta a baixar pegant bots i rodolons mentre la resta ens resignem a un descens més adient a les nostres limitades habilitats. Més abaix connectem amb una pista que ens porta a unes cases reformades recentment a on han plantat figueres per conformar un hort que de ben segur farà goig en un parell d’anys. Es Senyor cerca i localitza el camí des Pas, que agafem. És un camí que baixa per la part superior d’una torrentera vertiginosa que ens separa de un conjunt de rotes i marges disposades talment com en un Betlem de mida real. En Sebastià ens fa notar el famós Pas d’en Capet que aquest que escriu anota en la llista de deures pendents. En un moment el camí es perd i hem de cercar a l’esquerra dos colls de tords que marquen el Pas. Aquest es troba bloquejat i complicat per un parell de pins que han tingut la mala idea de cercar el seu darrer repòs al ben mig del tiranyet. Comprovem la nostra limitada capacitat contorsionista i franqueja’m les dificultats per sortir del pas i veure al final del caminoi la imatge bucòlica d’un porxet ocupat, segons delata el que surt del seu fumeral. Un parell de caçadors i una cussa juganera ens reben mig sorpresos. Ens informen de les conegudes dificultats de pas per S’Arrom i tenim ocasió d’informar-los del nostre recorregut. Ens suggereixen una alternativa per enganxar amb les Rotes d’en Querol i ens acompanyen fins al porxet esbucat que 5 minuts camí per avall marca a la dreta l’inici del senderoi. La cusseta s’enreda en els nostres cames i va endavant i endarrere impulsat pel seu instint caçador. Ben guiats, ens acomiadem dels nostres generosos guies i tirem cap endavant. No es tracta d’un camí fet, si més no, d’anar enganxant un marge i un altre pel traçat més evident, amb un punt de certa dificultat. Ben aviat som als peus de les Rotes d’en Querol, quan sabem que en Guapeton ha informat de que ens esperen al primer pontet sobre el torrent del Barranc. Ja enganxem amb un camí i tenim ocasió d’admirar la proverbial saviesa de les gents d’aquesta vall en la construcció i manteniment de marges, parets, porxos ... La climatologia ha canviat radicalment i la cosa s’ha espenyat. No té sentit fer alguna de les alternatives previstes. En Sebastià té una idea brillant (més sap el diable per vell que per diable) i ens suggereix la possibilitat de dinar peus davall taula a Sóller. L’acollida de la seva proposta està a mitges entre l’entusiasme i el deliri i, cames ajudau-me, partim ben decidits.

Emperò, la climatologia ens havia de jugar la darrera passada. Quan eren a punt de començar a dinar una exquisida sopa torrada de peix a l’ombra d’un llimoner, el cel esclata i precipita les seves aigües sobre el nostre cap. Entre les mirades divertides i encuriosides de la resta de comensals en refugiem al interior del local per dinar en un raconet improvisat. El déu de la pluja, ben emprenyat, amolla bots i barrals sobre la vall, per acabar amb una calabruixada final que ressona en les teules de les cases. Com no podia ser d’altra manera, la meteo prevista per FS-C s’ha complit i bé ens ha anat de fer les feines prest i retirar-nos a temps.

En Bergant, rialler i amb un punt d’ironia amolla el ja tradicional crit de guerra dels raconers amb l’ajut de un tassonet de ron cremat “Un altre èxit del senderisme mallorquí”, mentre la cara d’una lluna esculpida amb maestria inigualable ens contempla encuriosida.

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:00 Hora Final 14:30

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 8
Mapa Alpina Tramontana N i C
El Cornador Petit i el Pas d’en Careta, Dbalears 30-01-2009 Tomas Vibot

Petició d'Ajut als amants de la Toponímia
Ens han informat d’una varietat de noms per els passos que hem transitat; Pas de S’Ingles (per un que es va matar per aquelles contrades), Pas des Cable (pel filferro trobat a bocins), ... però no tenim una referència clara. Algú ens pot ajudar ?