Puig Costurer, algunes imatges

Arribem a Binibona a on tenim l’oportunitat de saludar als senyors de les Cases de SA Costera, que tan bé ens varen rebre un dia d’abril de l’any passat. Sota un cel blau impropi d’aquestes dates partim per la carretereta , que aviat esdevé pista, que corre al costat del Torrent dels Picarols. Un poc més enllà de la desviació cap a la finca Dets Albellons travessem el torrent per agafar la pista que puja per Sa Coma Llarga. A ritme viu i intens anem fent un revolt darrera altra mentre guanyem altura. Un parell de dreceres acurcen encara més el camí. Un parell d’exemplars de esclatasang de llet fan brillar els ulls de part dels integrants de la partida abans de adonar-se de la seva nul·la qualitat gastronòmica. En Guapeton proclama les virtuts de Sa Coma Llarga com llar d’alguns dels ullastres més grans de la Serra mentre berenam a la ombra d’algunes alzines de mides gegantines. En tornar a partir, trobem la pista tallada pel ben mig per l’efecte de les aigües que han corregut costa avall. El comellar es va tancant de mica en mica i el camí torna fosc i ombrívol. De tant en tant hem de superar les restes de arbres caiguts sobre el tiranyet que seguim. Una petita boca de mina per recollir les aigües de pluja i donar de beure als animals coneguda con Es Pouet, es el testimoni de l’activitat ramadera de la zona. A ritme viu arribem al coll a on un parell de raconers van a cercar una pujada cap a Sa Penya Foradada mentre la resta decidim a on dirigir les nostres passes. S’inicia una baixada fins arribar al Comellar de Sa Font de Sa Pega a on sortim per l’esquerra per damunt unes reixetes rovellades que posen algunes dificultats. El camí s’empina i desapareix de tant en quant de forma que hem d’anar amb cura de que no se ens passi el replanet en el qual es troba situada la boca de la mina de Sa Font de Sa Pega. Una forta i desagradable olor de procedència desconeguda fa que no ens detinguem massa més temps del necessari per prendre unes imatges i marxar de seguida. Mantenim la direcció ascendent fins arribar a un collet a on comencem a baixar fins que, a pocs metres, trobem un paret a ma dreta que seguim fins el seu final en constant i empinada pujada. En aquest punt som sobre l’esquena de Puig de Sa Font (620 m) que anem resseguint girant cap a la dreta. Seguint la cresta tenim oportunitat de trobar el primer i únic esclatasang de la jornada, a càrrec (de qui si no) den Guapeton. El bosquet de pines i mates no facilita el caminar entre un conjunt de pedres esmicolades i tramposes, que amaguem algun que altri forat. Davant de tots fa de guia Es Jefe al que, de cop i volta, se li desfà la sola de una de les seves botes. Sense donar-li massa importància decideix tirar cap endavant fins que, de forma gens sorprenent, la segona bota és desintegra de forma similar a la primera. Entre retrets per estirar massa el material (Es Jefe afirma que les botes “només” tenen quatre anys i que encara els hi queda vida -la sola esta tan llisa i polida com un mirall-) tots som ben conscients del problema. El Coyote improvisa una solució d’emergència basada en la sempre efectiva i socorreguda “cinta americana”. Afortunadament disposem d’una experta en ferrar asses, mules i altres animals de quatre i dues cames, per lo que riu que te riu, en un vist i no vist ja tenim Es Jefe dirigint de nou la nostre colla.
La carena ens porta en suau descens cap a l’esquerra cap al Collet des Vent que ens separa del Puig den Costurer (520 m). En aquest punt Es Jefe decideix no arriscar i inicia en solitari el camí per donar la volta al Puig per l’esquerra passant per el Coll des Cocons i esperar-nos a les runes de Sa Plana. La resta iniciem la pujada cap al cap cucurull del Puig guanyant alçada sobre el roquissar gris i banyat. Semblava que el cim era a tocar de ma però ens exigeix un esforç continuat, constant. Arribats al muntet de pedres que marquen el punt més alt obtenim la recompensa en forma d’una de les vistes més destacables de la zona.
Alguns ja ens havien avisat de les bondats d’aquest puig mig desconegut i poc transitat. La visió sobre tota la vall de L’Aixarell , del Puig de Fangar, de les poblacions de Campanet, Buger, Sa Pobla ... de la imatge de les dues badies a l’esquerra separades per l’esperó poderós de Cap Pinar es difícil de descriure. Tal volta lo que més sorprèn és la nova perspectiva sobre l’esquena de la Serra que s’inicia amb el Puig de N’Alí, Es Massanella, Es Galileu, Tomir, Puig de Cà... fins arribar a la dorsal de la Serra des Cavall Bernat. No ens cansem de mirar a un costat i l’altre, però es temps de continuar. Tenim un company tot solet i ja comencem a sentir renou a la panxa. El descens el fem a la mala seguint unes canals més o manco evident. De forma ocasional hem de desgrimpar posant seny de bístia vella, fins arribar a uns prats de càrritx dels que sortim en direcció cap a un pinaret a la dreta que marca la situació de les restes de ses cases de Sa Plana. En arribar-hi, refem la integritat del grup i donem consol i queviures als nostres estomacs buits. Un examen de les quatre parets que restes de les cases testimonien el estat d’abandonament absolut en el que es troben a punt de la seva desaparició definitiva.
En tornar a posar-nos en marxa, seguint la pista que neix als peus de un pi que ens ha donat ombra, Fina descobreix una zona pintada de blanc a les parets del Puig den Costurer. Encuriosits, fem un parell de fotografies a màxima resolució. La solució al misteri encara ens confon més. Algú s’ha enfilat a la paret per pintar amb lletres vermelles sobre un fons blanc la paraula CRISIS. Delirant !
Ens deixem de pintades i iniciem el descens. En Guapeton, com un ca ben entrenat, cerca de forma insistent fins que localitza un pou enmig de una era situada a la dreta del camí. Un altre èxit del senderisme mallorquí que diria algú. La pista es ampla i la temperatura ha pujat considerablement. Un parell de intrèpids decideixen sortir fora camí per anar descendint a la mala entre matolls, males herbes i pedrotes fins al Comellar del Torrent de Sa Font de Sa Pega, en tant que els més prudents acompanyen a Es Jefe i les seves peculiars botes. El primer grup te el premi d’arribar a una presa formada per una paret de formigó de més de cinc metres d’alçada que barra el pas a les aigües que baixen de Sa Capella Blava. Dins el torrent descobrim un conjunt de pals marcats amb diferents colors que marquen els senders cap al Pas den Bisquerra, Sa Plana i Sa Penya des Migdia. Als voltants de Santiani Gran un enorme gos negre lladra i es desespera fermat a una gruixada cadena, mentre es desespera per no poder encalçar-nos. La sortida de la pista es fa complicada per l’obligació de botar una barrera plena de puntes posades amb molta mala idea. Ara tenim ocasió de tornar fent una volta enorme vorejant la vall que rodeja la part final del Puig dels Penyalassos (440 m). Si no fos per què el camí és bo, la companyia immillorable i la temperatura agradable encara maleiríem al Senyor de Sa Torre que ens ha portat per aquestes contrades. Afortunadament es fa perdonar quan, amb la seva habitual eloqüència, ens obre el pas del camí tancat de les cases del agroturisme de Es Castell que es situen en el Camí a Binibona. Un somriure encisador i un parell de bromes i ja tenim les portes obertes de pinta en ampla ! Fantàstic !

La cosa acaba a un bar de Caimari a on tenim ocasió de refrescar les imatges del dia i planificar les noves aventures davant un conjunt de begudes calentes o fresques en la millor companyia.

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:00 Hora Final =16:45

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 5
Mapa Alpina Tramontana Central